POEMES DE PROGRAMA
*
26-3-14
*
Mentre esperes el concert i mentre escoltes el concert. Els programes
te’ls posen un a cada seient. Els agafes, els mires i hi escrius poesia
automàtica: la que et suggereixen els dibuixos o fotos. I l’àlbum poesia de
programa creix i s’enriqueix. ¿Algú podria objetar que s’embruta? Agafes un
altre programa, però el primer te’l guardes.
*
Portada (esquerra)
L’herba tallada
s’enyora dels prats,
senyora dels prats,
senyora enyorada
de terra i de saba.
Del rou de la matinada,
del pas lleu d’alguna fada,
i de les mans de la lluna
entre la boira manyaga.
*
Portada (Dreta)
La flor de la prada
la sega la dalla
la mort perfumada,
la falç esmolada,
la forca polida,
flor groga, flor blanca
lliris i jonquills,
corones de l’alba.
*
Per un sí o per un no (de Nathalie
Sarraute)
.
L’un diu que sí, l’altre que no,
era de dia i ja es fa fosc
passen el sol i la lluna,
no arriba l’acord:
si l’un encara és viu,
l’altre ja és mort.
*
14 comentaris:
Has vestit formidablement el programa, de fet , queda molt millor amb els poemes escrits a mà alçada.
Bonics poemes, primaverals, alegres però amb la fina tristor amb el que tot ho embolcalles.
Si fos escriure sobre una recepta de metge, contrastaria, però sobre un programa només és molt estètic, no embruta gens. Tens una lletra maca!
M'agraden molt tots tres poemes, sobretot com acaba el tercer, "no arriba l’acord: si l’un encara és viu, l’altre ja és mort", que lliga amb el títol de l'obra. I també la idea de l'herba tallada que s'enyora del rou al primer poema.
Només puc dir que m'he quedat meravellat, de llegir un poema improvisat.
El programa s'ha vestit d'etiqueta.
El programa ja no és un més, ara és especial, únic.
La inspiració ve d'un esclat a la mirada. Que et duri molts anys! per bé de tots.
Si jo fos el teu acompanyant, et pregaria delicadament que me'l regalessis, i l'enmarcaria per llegir-lo fins a la fi dels meus dies.
Un petonàs.
S'ha convertit en una peça única el teu programa, en una obra d'art. I els poemes, deliciosos, no fan més que enriquir-lo. Genial, Olga!
Una abraçada.
La poesia mai no embruta, i menys aquesta tan espontània que omple moments d'espera. El tercer poema m'ha agradat moltíssim.
És una bona idea, aquesta d'escriure poemes al programa, mentre esperes que comenci el concert... Després, el guardes com a record i amb el temps, pots tenir una bonica col·lecció de petites joies, ja que cada un d'ells, tindrà una mica del sentiment que t'ha transmès l'obra que escoltaves o admiraves.
Petonets, Olga.
Renoia!, quins complements més ben complementats.
Una imatge convoca el poema, que, manuscrit, és converteix en una altra imatge, com en els quadres japonesos, que inclouen dibuix i cal.ligrafia...
Em trec el barret, bé, el caputxó. Brillants improvisacions.
Has de guardar-los, ara ja són peces úniques
Publica un comentari a l'entrada