GARGALLS I MOCS

GARGALLS I MOCS

*

13-1-14 (tretze més un, catorze)

*

Els dies de pluja minsa, veus els gargalls de carrer com s’inflen, ostres vives, meduses de dos colors que esperen la teva sabata per envescar-la.

He vist un noi que anava amb la parella i ha llançat un gargall de dos filaments davant seu amb la cara alta: quan ell passi, el gargall se li enganxarà a sobre, segons càlcul de velocitat i alçada.

Moltes de les relliscades al camp de futbol ho són a causa de la gran quantitat de sípies que expel·leixen els futbolistes, porcs de mena. Miro poc futbol a la tele, però sempre encerto un gargall il·luminat pels focus.

Hi havia una antiga prohibició cívica d’escopir al carrer. Ara és més aviat un precepte perquè, com bé deia Dylan, els temps estan canviant.

Com que tot ho sento perquè tinc hiperacúsia, des de la finestra detecto com es forma un gargall untuós de dimensions respectables: s’acosta una gola enrogallada, produeix els sorolls creixents i al final expulsa el cos gelatinós, llimacós, cap a les rajoles del Passeig, per al vianant que se’l trobi.

Un home va escopir dins d’una paperera. Un altre home escurapapereres, en moment diferent va regirar la paperera i va trobar un mocador. Li devia agradar, perquè el va plegar i se’l va ficar a la butxaca. ¿Potser havia contingut un gargall ja caigut al fons, o només mocs? No parlo dels esternuts estentoris i ostentosos, que també són moda. He vist un polític notori arriant un serial d’esternuts a plena veu, que em va fer avergonyir. ¿Algú ha apreciat en televisió, secció de divulgació científica,  la influència aèria dels mocs d’esternut lliure?

Recordo, per acabar, la maledicció que deia un amic, viatjant de comerç, als que no li queien bé: “Així t’ofeguessis en una bassa de mocs.” I afegia: “... i verds”

*

Home dubtant entre gargalls. Postal collage d’OX