GARGALLS I MOCS
*
13-1-14 (tretze més un, catorze)
*
Els dies de pluja minsa, veus els gargalls de carrer com s’inflen, ostres
vives, meduses de dos colors que esperen la teva sabata per envescar-la.
He vist un noi que anava amb la parella i ha llançat un gargall de dos
filaments davant seu amb la cara alta: quan ell passi, el gargall se li
enganxarà a sobre, segons càlcul de velocitat i alçada.
Moltes de les relliscades al camp de futbol ho són a causa de la gran
quantitat de sípies que expel·leixen els futbolistes, porcs de mena. Miro poc
futbol a la tele, però sempre encerto un gargall il·luminat pels focus.
Hi havia una antiga prohibició cívica d’escopir al carrer. Ara és més
aviat un precepte perquè, com bé deia Dylan, els temps estan canviant.
Com que tot ho sento perquè tinc hiperacúsia, des de la finestra detecto
com es forma un gargall untuós de dimensions respectables: s’acosta una gola
enrogallada, produeix els sorolls creixents i al final expulsa el cos
gelatinós, llimacós, cap a les rajoles del Passeig, per al vianant que se’l
trobi.
Un home va escopir dins d’una paperera. Un altre home escurapapereres, en
moment diferent va regirar la paperera i va trobar un mocador. Li
devia agradar, perquè el va plegar i se’l va ficar a la butxaca. ¿Potser havia
contingut un gargall ja caigut al fons, o només mocs? No parlo dels esternuts
estentoris i ostentosos, que també són moda. He vist un polític notori arriant
un serial d’esternuts a plena veu, que em va fer avergonyir. ¿Algú ha apreciat
en televisió, secció de divulgació científica, la influència aèria dels mocs d’esternut
lliure?
Recordo, per acabar, la maledicció que deia un amic, viatjant de comerç,
als que no li queien bé: “Així t’ofeguessis en una bassa de mocs.” I afegia:
“... i verds”
*
Home dubtant entre gargalls. Postal collage d’OX
eeeeeeeeeeeeeeeeecs!
ResponEliminaBoníssim!
prohibido escupir y la palabra soez!!
Dic el mateix: eeeeeeecs! Evidentment els temps canvien, però em pregunto,sense resposta,si cal que sigui a pitjor.
ResponElimina