DESIG D’ESTRELLES
*
26-4-13
*
No ets la
muntanya del meu somni i, no obstant, de somnis n’ets plena. Massís dels Ports,
Montseny, els Pirineus, totes més imponents, però tu, parella amb Sant Llorenç,
gairebé l’única. Dins teu contens pubilla i mare, negra i preciosa, tal com la
perla és continguda en una valva.
Tanta esperança en tu dipositada
t’ha fet indestructible: geologia espiritual. ¿Quina núvia aparellada pels
voltants no t’ha pujat a veure? No sé si els has donat allò que et demanaven,
ho saben elles al secret de les cambres d’abans i d’ara.
T’han vingut a portar algunes victòries,
i penso que una llàgrima ha brollat dels ulls més durs. T’han vingut a demanar
altres victòries i tu, amb el front serè, n’has escoltat el festeig com la
senyora del castell escoltava, complaguda, els trobadors: et fan la cort, però
no els dónes més que una mirada, i tothom ben pagat.
“Alba naixent, d’estrelles
coronada”, hi diu al teu atri. I això ets: promesa d’algun dia que vindrà, pell
de nit fosca il·luminada. Dóna’ns alguna estrella que no sigui tan lluny, que
el teu país també oneja d’un desig d’estrelles sense obtenir la glòria que
n’espera.
*
Composició
d’OX
7 comentaris:
Ah, ja tornes a ser aquí, al teu blog, i aquesta vegada invocant Montserrat, la nigra sum, la verge negra com la terra, imatge també del gran ventre de l'univers que ens conté...
És una muntanya, molt emblemàtica per a tots el catalans...
Recordo que els meus pares(mira si en fa d'anys)També hi van anar de viatge de noces, ja deien abans: Si vols ésser ben casat, porta la dona a Montserrat...
"siguin per tots escala de la Glòria,
eixos penyals coberts de romaní".
Rosa d'abril..
Té alguna cosa addictiva, aquesta muntanya i la seva Verge. Jo m'hi escapo cada any durant una bona semana, sempre sola, i no ho faig pas per fe sinó per espiritualitat. Els beneficis d'aquesta estada me'ls faig durar molt, molt de temps...
Una abraçada!
Quan vaig en tren fins a Manresa o en torno, sempre provo de posar-me del costat que es veu la muntanya. M'impressiona molt, és molt bella.
És tant especial, la muntanya, que a vegades sembla única. I la Verge també... m'agrada la teva pregària de demanar-li alguna estrella...
Sempre m'ha agradat que la verge de Montserrat fos negra, és molt especial. Feliç sant a totes les Montses i Montserrats!
A la plana, tenim el privilegi de gaudir de la serralada com si fos un decorat que s'alça tot just a la línia de l'horitzó.
La grisor realça el verd dels pàmpols, o la recargolada nuesa de l'escorça quan fa fred.
Publica un comentari a l'entrada