DESIG D'ESTRELLES

DESIG  D’ESTRELLES

*

26-4-13

*

No ets la muntanya del meu somni i, no obstant, de somnis n’ets plena. Massís dels Ports, Montseny, els Pirineus, totes més imponents, però tu, parella amb Sant Llorenç, gairebé l’única. Dins teu contens pubilla i mare, negra i preciosa, tal com la perla és continguda en una valva.

            Tanta esperança en tu dipositada t’ha fet indestructible: geologia espiritual. ¿Quina núvia aparellada pels voltants no t’ha pujat a veure? No sé si els has donat allò que et demanaven, ho saben elles al secret de les cambres d’abans i d’ara.

            T’han vingut a portar algunes victòries, i penso que una llàgrima ha brollat dels ulls més durs. T’han vingut a demanar altres victòries i tu, amb el front serè, n’has escoltat el festeig com la senyora del castell escoltava, complaguda, els trobadors: et fan la cort, però no els dónes més que una mirada, i tothom ben pagat.

            “Alba naixent, d’estrelles coronada”, hi diu al teu atri. I això ets: promesa d’algun dia que vindrà, pell de nit fosca il·luminada. Dóna’ns alguna estrella que no sigui tan lluny, que el teu país també oneja d’un desig d’estrelles sense obtenir la glòria que n’espera.

            *

            Composició d’OX