"QUAN FA VENT DE MESTRAL..."


“QUAN FA VENT DE MESTRAL...”

*

2-4-13

*

“Quan fa vent de mestral / tota la merda a l’Escala reial.” Dilluns de Pasqua anem a l’Escala Reial. Del nou passadís tants anys demanat i estrenat ¡per fi! per Nadal, i que substitueix el pas a nivell en lloc tan cèntric com la Plaça dels Carros, les rajoles trencades, les escales mecàniques espatllades i solament funciona l’ascensor (encara bo) ple de pintures vàries. Això és perquè som “smart city”.

            Pel que anava. Els especialistes Jordi Dorca i Víctor Pàmias, entre tots els amics blogaires, no sé si la deuen saber, aquesta dita. És purament tarragonina i molt antiga.

            El meu pare, soci de tota la vida del Club Nàutic, on practicava esport amb el Be Negre, ens portava a passejar en aquelles fines i envernissades barques amb reixeta al respatller. Un ajudant forçut i rabassut ajudava a treure i entrar les barques de passeig. Al pare li agradava espantar-nos: ens feia passar sota les amarres dels grans vaixells prenent empenta i plegant els rems als costats; es posava dret al mig per fer trontollar la barca; atrapava el deixant dels pesquers que arribaven i així bellugàvem força. En fi, el desori. No cal dir que no s’estilaven salvavides. A mi només m’agradava deixar lliscar la mà per l’aigua freda.

            Doncs al local on es desaven les barques, hi havia un quadre amb aquesta inscripció: “Quan fa vent de mestral, / tota la merda a l’Escala Reial.” Parlo d’anys i panys. Avui hem anat a l’Escala i feia mestral. En efecte, la merda s’arrecerava a l’angle. Amb la mar d’avui al port, no hauríem sortit en la barca fina i envernissada. I no pas per la merda.

*

Foto d’OX

4 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És cert que el vent de mestral arreplega la brossa en espais determinats, però també neteja els aires, eixuga els mals humors i s'emporta la mala estrugança.

Helena Bonals ha dit...

Veig que darrerement va de vents! El vent que sempre sol ser imatge de tot el relacionat amb la creació, la poesia i l'amor.

M. Roser ha dit...

Tu ,Olga podies haver escrit aquests versos:
"Jo, de petita, vivia a un carrer prop del mar,
perquè el meu pare era mariner"...

A mi m'és ben igual que sigui mestral, ponent o tramuntana, aquestes ventoleres d'enguany, em tenen ben atabalada.

Bona nit.

Carme Rosanas ha dit...

:) M'agrada descobrir dites i refranys i paraules... i si a sobre són il·lustrades amb una foto, ja és una delícia!!!