“QUAN FA
VENT DE MESTRAL...”
*
2-4-13
*
“Quan fa
vent de mestral / tota la merda a l’Escala reial.” Dilluns de Pasqua anem a
l’Escala Reial. Del nou passadís tants anys demanat i estrenat ¡per fi! per
Nadal, i que substitueix el pas a nivell en lloc tan cèntric com la Plaça dels
Carros, les rajoles trencades, les escales mecàniques espatllades i solament
funciona l’ascensor (encara bo) ple de pintures vàries. Això és perquè som
“smart city”.
Pel que anava. Els especialistes Jordi
Dorca i Víctor Pàmias, entre tots els amics blogaires, no sé si la deuen saber,
aquesta dita. És purament tarragonina i molt antiga.
El meu pare, soci de tota la vida
del Club Nàutic, on practicava esport amb el Be Negre, ens portava a passejar
en aquelles fines i envernissades barques amb reixeta al respatller. Un ajudant
forçut i rabassut ajudava a treure i entrar les barques de passeig. Al pare li
agradava espantar-nos: ens feia passar sota les amarres dels grans vaixells
prenent empenta i plegant els rems als costats; es posava dret al mig per fer
trontollar la barca; atrapava el deixant dels pesquers que arribaven i així
bellugàvem força. En fi, el desori. No cal dir que no s’estilaven salvavides. A
mi només m’agradava deixar lliscar la mà per l’aigua freda.
Doncs al local on es desaven les
barques, hi havia un quadre amb aquesta inscripció: “Quan fa vent de mestral, /
tota la merda a l’Escala Reial.” Parlo d’anys i panys. Avui hem anat a l’Escala
i feia mestral. En efecte, la merda s’arrecerava a l’angle. Amb la mar d’avui
al port, no hauríem sortit en la barca fina i envernissada. I no pas per la
merda.
*
Foto d’OX
4 comentaris:
És cert que el vent de mestral arreplega la brossa en espais determinats, però també neteja els aires, eixuga els mals humors i s'emporta la mala estrugança.
Veig que darrerement va de vents! El vent que sempre sol ser imatge de tot el relacionat amb la creació, la poesia i l'amor.
Tu ,Olga podies haver escrit aquests versos:
"Jo, de petita, vivia a un carrer prop del mar,
perquè el meu pare era mariner"...
A mi m'és ben igual que sigui mestral, ponent o tramuntana, aquestes ventoleres d'enguany, em tenen ben atabalada.
Bona nit.
:) M'agrada descobrir dites i refranys i paraules... i si a sobre són il·lustrades amb una foto, ja és una delícia!!!
Publica un comentari a l'entrada