ADÉU, ABRIL


30-4-12
*
ADÉU, ABRIL
*
“¡Compte, Abril!”, vaig sentir que deia un pare a una nena de quatre anys que anava sola a passar el carrer, ahir. Em va agradar el nom.
            No puc deturar Abril, que avui marxa de la meva vida per un any. Avui Abril porta els dotze anys de la néta Gisela i s’emporta un amic que ens deixa més sols. Avui els llibreters declaren que ara passaran el desert i el diari mostra unes tisores en tota la portada. ¿Per què serveixen aquestes tisores?, podria preguntar la nena Abril, que no conec. Són acudits macabres, nineta: les fan servir la Balenguera i els governs per tallar i retallar vides. No obstant, les tisores han tallat les flors precioses d’aquest ram ofert per uns amics, del seu mas de La Riba.  I tallaran vestits de seda perquè llueixin les princeses, les núvies i les belleses que s’exhibeixen en paper setinat als seus palaus de les Mil i una Nits comprats per homes generosos a qui no ve d’un brillant per lluir.
            Abril, com podem veure, rima amb mil i amb fil. ¿Quants milers de nits més passarem mentre ens torturen amb històries de por i de covardia? ¿Quants fils es tallaran aquesta nit que ens entra al maig tan admirat, cantat, versificat, florit, temut i maleït, pregoner de l’estiu, quan viuran totes les cuques i, com deia Tagore, “a les platges de tot el món es banyaran tots els nens del món”? Però no ens avancem, que això seran altres contes. Avui només podem dir: “adéu, Abril”.
*
Foto d’OX

11 comentaris:

El porquet ha dit...

Acomiadem-nos, doncs, d'aquest mes d'abril, que tot i que ha traspuat estil primaveral no ha encomanat cap de les bonhomioses característiques d'aquesta estació a una societat a voltes depressiva, a voltes deprimida, i a cops furiosa, quan retorna de la melangia.

Esperem que el maig ens dugui il·lusions a raig... almenys hi podem somniar...

jaka ha dit...

Un poema !!!

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

M'encanta com cuses amb aquest fil d'abril, tan fi, tan fort, les idees, que ben brodades les has deixades.

Carme Rosanas ha dit...

Aprofitant les teves paraules:

Penjant d'un fil
d'il·lusions, mil.
Adéu, Abril!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

En aquells arxius que no toco mai, hi ha una novel.leta que es titula "Abril". Què hi vaig escriure? Quan sigui velleta-velleta, feina tindré a llegir el que no recordo haver escrit.

Helena Bonals ha dit...

Jo, ahir a la nit, hi pensava, que l'abril deliciós s'acabava. M'acompanyen les teves reflexions, doncs.

Jordi Dorca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Dorca ha dit...

Em fa mig feliç el pare que encara pot dir "compte", així de clar, a la nena abril, però encara em fa por, mitja por, i per molt de temps així serà, no en dubto pas, la dalla dels esmolats dineraires. I me'ls miro de contragovern.

M. Roser ha dit...

L'abril , ara ja és el passat, benvingut doncs el maig, el de les fires de les roses i de les núvies (diuen)...I esperem que no ens doni tants ensurts, com el mes predecessor
del calendari...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

A partir d'ara veurem si el maig en fa cada dia un raig.

Manel Aljama ha dit...

Diu una cançó "Quién me ha robado el mes de abril" i ara com diu en Josep, haurem de veure si "maig cada dia una raig"...