30-4-12
*
*
ADÉU, ABRIL
*
“¡Compte,
Abril!”, vaig sentir que deia un pare a una nena de quatre anys que anava sola
a passar el carrer, ahir. Em va agradar el nom.
No puc deturar Abril, que avui marxa
de la meva vida per un any. Avui Abril porta els dotze anys de la néta Gisela i
s’emporta un amic que ens deixa més sols. Avui els llibreters declaren que ara
passaran el desert i el diari mostra unes tisores en tota la portada. ¿Per què
serveixen aquestes tisores?, podria preguntar la nena Abril, que no conec. Són
acudits macabres, nineta: les fan servir la Balenguera i els
governs per tallar i retallar vides. No obstant, les tisores han tallat les
flors precioses d’aquest ram ofert per uns amics, del seu mas de La
Riba. I
tallaran vestits de seda perquè llueixin les princeses, les núvies i les
belleses que s’exhibeixen en paper setinat als seus palaus de les Mil i una
Nits comprats per homes generosos a qui no ve d’un brillant per lluir.
Abril, com podem veure, rima amb mil
i amb fil. ¿Quants milers de nits més passarem mentre ens torturen amb
històries de por i de covardia? ¿Quants fils es tallaran aquesta nit que ens
entra al maig tan admirat, cantat, versificat, florit, temut i maleït, pregoner
de l’estiu, quan viuran totes les cuques i, com deia Tagore, “a les platges de
tot el món es banyaran tots els nens del món”? Però no ens avancem, que això
seran altres contes. Avui només podem dir: “adéu, Abril”.
*
Foto d’OX
Acomiadem-nos, doncs, d'aquest mes d'abril, que tot i que ha traspuat estil primaveral no ha encomanat cap de les bonhomioses característiques d'aquesta estació a una societat a voltes depressiva, a voltes deprimida, i a cops furiosa, quan retorna de la melangia.
ResponEliminaEsperem que el maig ens dugui il·lusions a raig... almenys hi podem somniar...
Un poema !!!
ResponEliminaM'encanta com cuses amb aquest fil d'abril, tan fi, tan fort, les idees, que ben brodades les has deixades.
ResponEliminaAprofitant les teves paraules:
ResponEliminaPenjant d'un fil
d'il·lusions, mil.
Adéu, Abril!
En aquells arxius que no toco mai, hi ha una novel.leta que es titula "Abril". Què hi vaig escriure? Quan sigui velleta-velleta, feina tindré a llegir el que no recordo haver escrit.
ResponEliminaJo, ahir a la nit, hi pensava, que l'abril deliciós s'acabava. M'acompanyen les teves reflexions, doncs.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm fa mig feliç el pare que encara pot dir "compte", així de clar, a la nena abril, però encara em fa por, mitja por, i per molt de temps així serà, no en dubto pas, la dalla dels esmolats dineraires. I me'ls miro de contragovern.
ResponEliminaL'abril , ara ja és el passat, benvingut doncs el maig, el de les fires de les roses i de les núvies (diuen)...I esperem que no ens doni tants ensurts, com el mes predecessor
ResponEliminadel calendari...
A partir d'ara veurem si el maig en fa cada dia un raig.
ResponEliminaDiu una cançó "Quién me ha robado el mes de abril" i ara com diu en Josep, haurem de veure si "maig cada dia una raig"...
ResponElimina