3-6-11
*
Amar la mar amb pell amarga,
buscar aquell foc que el dia allarga...
llamp que em fongués desitjaria:
cendra el meu cos es tornaria.
Aquests ulls plàcids, un somriure
i dolçament deixar de viure.
*
Olga Xirinacs
*
Foto d'OX; tempesta dia 31-5-11
7 comentaris:
Molt bonic el poema i la foto del Balcó del Mediterrani. Una abraçada: Joan Josep
Una barreja de tristesa i tendra delícia. M'ha encantat.
Que bonic i que trist!
Molt bonic el poema...
Potser una manera d'anar-se'n d'aquest món una mica romántica, pel mar...però a mi els llamps em fan molta por, em sembla que no m'hi apunto...Una foto preciosa!!!
Petons,
M. Roser
Un text de comiat que encara no toca malgrat ser molt bell. I una fotografia que s'adiu al que dius.
Bell poema: fondre's amb el mar, imatge de l'Origen.
Encisadora forma de lligar pensaments a base de dolces paraules.
Publica un comentari a l'entrada