AMAR LA MAR



3-6-11



*



Amar la mar amb pell amarga,



buscar aquell foc que el dia allarga...



llamp que em fongués desitjaria:



cendra el meu cos es tornaria.



Aquests ulls plàcids, un somriure



i dolçament deixar de viure.



*



Olga Xirinacs



*



Foto d'OX; tempesta dia 31-5-11

7 comentaris:

  1. Joan Josep Tamburini2 de juny del 2011, a les 20:39

    Molt bonic el poema i la foto del Balcó del Mediterrani. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  2. El porquet2 de juny del 2011, a les 21:53

    Una barreja de tristesa i tendra delícia. M'ha encantat.

    ResponElimina
  3. Montse2 de juny del 2011, a les 22:11

    Que bonic i que trist!

    ResponElimina
  4. M. Roser2 de juny del 2011, a les 22:44

    Molt bonic el poema...
    Potser una manera d'anar-se'n d'aquest món una mica romántica, pel mar...però a mi els llamps em fan molta por, em sembla que no m'hi apunto...Una foto preciosa!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. GLÒRIA3 de juny del 2011, a les 1:59

    Un text de comiat que encara no toca malgrat ser molt bell. I una fotografia que s'adiu al que dius.

    ResponElimina
  6. Teresa Costa-Gramunt3 de juny del 2011, a les 9:05

    Bell poema: fondre's amb el mar, imatge de l'Origen.

    ResponElimina
  7. Josep Gironès Descarrega3 de juny del 2011, a les 12:46

    Encisadora forma de lligar pensaments a base de dolces paraules.

    ResponElimina