2-6-11
*
Continuo amb la inspecció de la segona capsa amb postals i cartes de la meva mare. Vet aquí que trobo un conjunt de noies que ja he fet servir al blog alguna vegada pel seu posat més o menys ingenu. Però aquesta no m'acabava d'encaixar; massa seriosa, determinada.
Avui se m'acut buscar el nom que hi posa, Elly Ney, i, ¿què em surt? Doncs que va ser, fins prop de la seva mort als 86 anys, una excel·lent, brillant i llorejada pianista alemanya. Va néixer el 1882 i morir el 1968. La dona va resultar un fenomen des de molt jove, i a 19 anys ja donava classes magistrals al Coliseum. Primer li deien la pianista de Hitler, perquè aquest l'apreciava molt i ella exalçava el caràcter alemany i la música de Beethoven. Pels Jocs Olímpics del 1933 va ser guardonada honoríficament pel mateix Hitler, que el 1937 li atorgava el títol de catedràtica.
Aquest caràcter determinat que se li nota a la postal, el va conservar fins a la seva mort a Baviera, d'on la van nomenar filla predilecta. "La magnífica anciana del piano", li va quedar de renom fins a l'últim dia. Hi ha gravacions seves a Youtube.
M'ha sorprès molt trobar aquestes informacions que ignorava. La postal porta senyal d'haver estat clavada amb una xinxeta. Una Paula desconeguda va ser qui l'envià a la meva mare, felicitant-la pel seu sant.
*
Foto Verlag-Berlín-sense data.
3 comentaris:
La informació que disposem a la xarxa ens pot ajudar a conèixer aspectes puntuals de la història i de les persones. Només cal posar-hi interès.
Sant Google, quan no és rebec, com en aquests darrers dies al blogger, proporciona molta informació. Hi ha cada cosa... Però, és clar, això és un reflex de la vida mateixa.
Quins secrets que amaguen les velles capses amb objectes impensats! I qui havia de dir que gràcies a les noves tecnologies un dia descobriries la identitat de la noia de la fotografia... Això és cosa del dimoni, que dirien les nostres àvies.
Au, a continuar amb la recerca, a veure què més trobes.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada