*
Diumenge de Rams, però els misteris ja fa temps que es mouen. Tambors amunt i avall, l’ambient és paramilitar, encara que els soldats vagin amb túniques vermelles i blaves i sandàlies de cuir amb vetes. Els confrares s’han afanyat a enlluentir els metalls i raspallar els velluts. Les vestes surten de les tintoreries i, amb una capa, tothom semblarà un rei, almenys de naips o de conte.
Del meu àlbum de noia també surten alguns misteris dibuixats en tinta xinesa a escuradents pla. No han canviat i, almenys aquests, m’ajuden a creure que va ser real el temps viscut fins ara. El misteri de la vida és que tot es transforma i els referents que ens mantenien fixats en el temps desapareixen. Però és en “aquests” misteris, que es mantenen al paper i al carrer, on retrobo la mirada interrogant de la meva infantesa.
*
*
*
Dibuix d'OX
4 comentaris:
una bona mà :) i prou misteriós que és mirar enrere i descobrir, de sobte, que allò que hi viu sembla tan estrany com si fos d'algú altre :)
Curiosament, com li acabe de deixar un comentaria l'Helena Bonals, torna a eixir el mite de la caverna. Potser sí tenia raó Plató i la veritat rau al record de cadascú.
Una abraçada i bon diumenge
Salut i Terra
La nostra infantesa va ser de color negre, el mateix que usen algunes vestes, i l’ambient era tètric, de Setmana Santa que allargava un any sencer. Sortosament. Ja fa anys que es va fer la llum i vivim a tot color.
M'has fet venir també records d'infantesa, amb això de la tinta xinesa. Això sí, jo mai no he fet un dibuix tan ben fet. Els nostres mes aïnes eren taques (a Alcoi pronuncien amb tx "tatxes") que semblaven el test de Rorschach. Crec recordar que tiravem les gotes i després ens posàvem a bufar pel tubet d'un boli bic desmuntat.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada