*
Algunes vegades he fet constar que l’evangeli conté gairebé tots els exemples pràctics de la vida de cada dia, i això sense entrar en qüestió religiosa ni doctrinal. O sigui que se’n poden extreure dites apropiades pels moments que anem vivint.
Ara que revisito Castelao amb les seves denúncies socials, puc aplicar el que va respondre Jesús a qui es queixava d’una despesa inútil perquè una de les seves amigues li abocava el caríssim perfum de nard als peus; ho va justificar així: “Els pobres sempre els tindreu amb vosaltres, però a mi no.” Certíssim. Els pobres sempre seran amb nosaltres. I se’ls castiga més que als rics. Mentre desnonen pobra gent cada dia, o els cau la casa a sobre per misèria, avui llegim als diaris que als “nostres” poderosos se’ls rebaixa de manera vergonyosa la sanció econòmica que se’ls havia imposat. No entra en cap previsió profètica, econòmica o política que els pobres hagin de desaparèixer de la capa de la Terra. ¿De què s’alimenta el nadó de Castelao del dibuix d’avui? De la sang de la pobra de sa mare.
*
*
*
Làmina de Castelao per al llibre "Nós". Diu : "No és llet el que mama el minyó; és sang."
11 comentaris:
El pobres i la pobresa justifiquen la feina de moltes institucions i associacions, que juguen a solucionar allò que perpetuen: les desigualtats.
Benvolguda Olga,
Al meu blog tens un regal:
http://poesiaula.blogspot.com/2010/02/un-dia-amb-llum.html.
Isabel
Ens cal fer aquests tipus de reflexions permanentment perquè l'ànsia del subconscient benestant per oblidar-ho es enorme.
Ps. Gràcies pel detall Olga; Com que Ramon Guillem serà amb nós, ja li transmetré la teva felicitació de l'altra vegada: és que se m'oblidà -ple de vergonya estic-.
els pobres són necessaris, no fos cas que els rics deixessin de ser-ho :(
Estic d´acord, i cada vegada els rics més rics i els pobres...
El pitjor, crec jo, es ser pobre d´esperit.
Moltes gràcies per motivar a Neus, això sí que és tot un luxe.
Uns no tenen llet per a donar als seus fills i altres reparteixen molta mala llet.
Acabe de llegir aquest aforisme que té relació amb el tema:
"La societat es compon de dues grans castes: la dels qui tenen més menjar que fam, i la dels qui tenen més fam que menjar".
Sébastien Nicolas Chamfort
De totes maneres, si els amables comentaristes poden algun dia admirar els dibuixos de Castelao, trobaran que són un petit tresoret malauradament desconegut.
Jo vaig comprar l'àlbum a la Casa Museu de Rosalia de Castro, a Padrón.
M'ha encantat l'aforisme que ha posat en Calpurni. Em fa molta ràbia que no es pugui equilibrar aquesta diferència. Però no sóc gaire optimista i crec que continuarà essent així pels segles dels segles (posant-me en pla evangèlic :))
Avui he passat per Tarragona i m'he recordat de tu, Olga.
M'agrada el comentari del Josep Gironés. Les paraules de Clidice son una veritat també. Jo anava a dir mes o menys el mateix
Trobo molt encertats aqestes aportacions i, l'acurada selecció de les làmines de Castelao. Com que arribo tard, suscric el que diu Clídice: els pobres són necessaris...
Publica un comentari a l'entrada