LA LLET D'UNS I D'ALTRES

*

Algunes vegades he fet constar que l’evangeli conté gairebé tots els exemples pràctics de la vida de cada dia, i això sense entrar en qüestió religiosa ni doctrinal. O sigui que se’n poden extreure dites apropiades pels moments que anem vivint.

Ara que revisito Castelao amb les seves denúncies socials, puc aplicar el que va respondre Jesús a qui es queixava d’una despesa inútil perquè una de les seves amigues li abocava el caríssim perfum de nard als peus; ho va justificar així: “Els pobres sempre els tindreu amb vosaltres, però a mi no.” Certíssim. Els pobres sempre seran amb nosaltres. I se’ls castiga més que als rics. Mentre desnonen pobra gent cada dia, o els cau la casa a sobre per misèria, avui llegim als diaris que als “nostres” poderosos se’ls rebaixa de manera vergonyosa la sanció econòmica que se’ls havia imposat. No entra en cap previsió profètica, econòmica o política que els pobres hagin de desaparèixer de la capa de la Terra. ¿De què s’alimenta el nadó de Castelao del dibuix d’avui? De la sang de la pobra de sa mare.
*
*

*

Làmina de Castelao per al llibre "Nós". Diu : "No és llet el que mama el minyó; és sang."