*
Com que al sud de la península plou tant i es deborden rius i pantans, alguns toreros s’han vist amb l’aigua al coll, com aquest, Onésimo Antunes da Costa, que mentre recollia l’orella i saludava l’afició, va acabar asfixiat per un peixarro de llargària considerable. Diu el diari que més tard es va organitzar una paella d’orella i peix i que en van menjar quaranta voluntaris que patrullaven en llanxes de salvament.
*
*
*
Collage d'OX.
6 comentaris:
Darrerament, amb pluges o sense estem amb l’aigua fins al coll. Serà qüestió de transformar-nos en amfibis, ja que contràriament morirem ofegats.
Això és el que se'n diu "morir d'èxit"?
Albert B., ¿et refereixes a l'èxit del toreig o al de la literatura?
Demà hi haurà una altra història amb torero.
Sense toreig ací, mai no ens lliurem de les pluges torrencials, anem en vaixell molt sovint i moltes vegades , tot i que no té molt a veure amb el teu magnífic text a contracorrent.
Gràcies Olga-
No sé si m'agrada més el collage o el comentari... o ambdós.
Certament estem amb l'aigua al coll, però no ens hem d'amoïnar, ens hem acostumat...
El collage t'ha quedat molt bé, en especial el vestit que l'has deixat al torero.
Publica un comentari a l'entrada