*
Com que al sud de la península plou tant i es deborden rius i pantans, alguns toreros s’han vist amb l’aigua al coll, com aquest, Onésimo Antunes da Costa, que mentre recollia l’orella i saludava l’afició, va acabar asfixiat per un peixarro de llargària considerable. Diu el diari que més tard es va organitzar una paella d’orella i peix i que en van menjar quaranta voluntaris que patrullaven en llanxes de salvament.
*
*
*
Collage d'OX.
Darrerament, amb pluges o sense estem amb l’aigua fins al coll. Serà qüestió de transformar-nos en amfibis, ja que contràriament morirem ofegats.
ResponEliminaAixò és el que se'n diu "morir d'èxit"?
ResponEliminaAlbert B., ¿et refereixes a l'èxit del toreig o al de la literatura?
ResponEliminaDemà hi haurà una altra història amb torero.
Sense toreig ací, mai no ens lliurem de les pluges torrencials, anem en vaixell molt sovint i moltes vegades , tot i que no té molt a veure amb el teu magnífic text a contracorrent.
ResponEliminaGràcies Olga-
No sé si m'agrada més el collage o el comentari... o ambdós.
ResponEliminaCertament estem amb l'aigua al coll, però no ens hem d'amoïnar, ens hem acostumat...
ResponEliminaEl collage t'ha quedat molt bé, en especial el vestit que l'has deixat al torero.