*
PERQUÈ AVUI ÉS SANTA LLÚCIA
Música de Josep M. de Sagarra
Lletra d’Eduard Toldrà
" Perquè avui és Santa Llúcia, dia de l'any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova rondava amb la meva amor.
Anem tots dos a la fira, amiga, anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya alegri nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa i una enramada d'arboç
i una blanca molinera i una ovella i un pastor.
Ho posarem a migdia dins el nostre menjador
i abans de seure a la taula ens ho mirarem tots dos;
que una mica de muntanya ens faci el menjar més dolç.
Perquè avui és Santa Llúcia, dia de l'any gloriós
tals paraules m'acudien quan he vist la meva amor. "
*
Música de Josep M. de Sagarra
Lletra d’Eduard Toldrà
" Perquè avui és Santa Llúcia, dia de l'any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova rondava amb la meva amor.
Anem tots dos a la fira, amiga, anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya alegri nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa i una enramada d'arboç
i una blanca molinera i una ovella i un pastor.
Ho posarem a migdia dins el nostre menjador
i abans de seure a la taula ens ho mirarem tots dos;
que una mica de muntanya ens faci el menjar més dolç.
Perquè avui és Santa Llúcia, dia de l'any gloriós
tals paraules m'acudien quan he vist la meva amor. "
*
Us convido a cantar la preciosa cançó de Santa Llúcia abans que s'acabi el dia. Existeix a youtube cantada per Emili Vendrell (em penso).
*
*
*
Estampa-composició d'OX.
14 comentaris:
Per Santa Llúcia un pas de puça.
Jo també he penjat la lletra del romanç però he mirat pel youtube i no l'he sabut trobar, després faré una bona investigació. Bé, Olga, un bon dia de la santa, i que ens conservi la vista per poder escriure llibres, blocs i el que toqui!!!
...un pas de puça i encara s'escurça, Francesc.
com deia al blog de la Júlia, que Santa Llúcia ens conservi la vista, però si pot ser que ens l'augmenti, encara millor!
un incís. Olga, no et feien basarda, quan eres petita, aquells ulls damunt d'un plat? (ja saps que hi ha temes que em trasbalsen, a mi, i un d'ells és el de les estampetes de sants i santes de quan érem petits...
Bon diumenge!
després de petits... caldria afegir )
molts cops obro parèntesi i no me'n recordo de tancar-lo...
Ens encomanem a Santa Llúcia perquè ens conservi la vista.
Arare, ahir, mentre repassava els àlbums d'estampes, m'anaven sortint sants i santes amb tenalles, graelles, foc, espases, creus... i veure-ho d'aquella manera tot seguit em feia venir basca.
Quanta violència ens hem empassat de petits (i amb els contes també, molt cruels)... i tan bona gent com som.
Certament una preciosa cançó.
No m'atreveixo a cantar-la encara que avui a Vila-seca plou i per tant ho podria fer sense problema :-D
Prefereixo sentir-la cantada per un artista de veritat, no he trobat a YouTube la versió de l'Emili Vendrell però si aquesta de Josep Carreras, que m'agradaria compartir amb tots vosaltres.
Això dels sants fa posar els pèls de punta i el més estrany és que ho trobàvem d'allò més normal, fins i tot m'agradaven, de petita, aquelles històries terribles. Ara ens les hem de prendre amb una mica d'humor distant, ja no estem per màrtirs, afortunadament. Vaja, em sembla. És que la mateixa paraula em fa 'repelús',fins i tot això del 'president màrtir'.
Sobre les versions d'en Carreras, té bona veu, però, pel meu gust, li falta una mena d'espurneta...
de petita em feia angúnia santa llúcia, com sant sebastià, cosit de fletxes. tanta violència! però també vaig ser una "llucieta", i féiem festa amb les nenes del cosidor :)
Moltíssimes gràcies, McAbeu, perquè has volgut compartir aquesta versió del Romanç de Santa Llúcia.
Passa que jo no em sé manejar amb aquestes virgueries d'Internet i faig el que puc. El de l'Emili Vendrell diu que era un MP3, però tampoc sé com es troba ni col·loca.
Tants dies d'esperar que plogués i, per fi, avui ho fa.
He encès les vetlladores que tinc per casa, per fer ambient, i cantarem a cor què vols.
Sí, Clídice, jo també cosia. ¿Hi ha molts homes que en sàpiguen, tret dels "modistos", que són uns creguts?
La meva àvia va morir en un dia com avui.Ves, quina contradicció.
Ara, això vostre dels sants i cosir...és de jutjat de guàrdia eh?.Quin horror.
Ja saps Olga que a mi m'agraden altres coses.De ben petita. :-)
I per cert, a part dels "creguts"(no són paraules meves), "modistos", també hi ha els cirurgians!.Déu me'n reguard!
Bon Nadal i feliç 2010!.
Benvolguda Fina, com que no t'identifico, ara mateix no sé què t'agrada i que no. Tens avantatge sobre meu.
Però considero profitós aprendre com més matèries millor perquè llavors els nostres universos resulten molt més amplis. No hi posem límits. I els meus registres en són molt de diversos. M'ha resultat bons a l'hora d'escriure.
Bones festes, doncs, siguis quina Fina siguis.
Caram senyora Xirinacs, cada dia em sorpren més.
Em pensava que era seu el correu-e que em va enviar el passat mes de setembre.
Publica un comentari a l'entrada