*
Cada vegada que el cavall Bernat sorprèn el llamàntol Ostixec llegint a la millor butaca de la casa, l’estira per una mordassa, el rebat per terra, li fa caure els llibres i el deixa baldat.
El cavall Bernat considera que tantes comoditats no són pròpies per a una bestiota amb closca com aquesta, que pot foradar la tapisseria del moble.
Nosaltres pensem que és gelosia perquè Bernat no troba sofàs ni butaques a la seva mida i ha de jeure a la palla. A més, quan Bernat ens ha demanat un llibre, arriba al final i se’l menja; hi té tirada, perquè Bernat és descendent del cavall que tenia Joan Evangelista a l’illa de Patmos, quan aquell delicat minyó es va menjar el manuscrit que li va donar l’àngel.
El llamàntol Ostixec sap que no té l’empenta suficient per heure-se-les amb el cavall Bernat, però com que amb les fortes mordasses procura mossegar-li els morros tan delicats, el cavall s’hi mira una mica abans d’atacar. De totes maneres li hem hagut de penjar un picarol per advertir Ostixec de la presència de Bernat quan estira el coll per la finestra oberta.
El cavall Bernat considera que tantes comoditats no són pròpies per a una bestiota amb closca com aquesta, que pot foradar la tapisseria del moble.
Nosaltres pensem que és gelosia perquè Bernat no troba sofàs ni butaques a la seva mida i ha de jeure a la palla. A més, quan Bernat ens ha demanat un llibre, arriba al final i se’l menja; hi té tirada, perquè Bernat és descendent del cavall que tenia Joan Evangelista a l’illa de Patmos, quan aquell delicat minyó es va menjar el manuscrit que li va donar l’àngel.
El llamàntol Ostixec sap que no té l’empenta suficient per heure-se-les amb el cavall Bernat, però com que amb les fortes mordasses procura mossegar-li els morros tan delicats, el cavall s’hi mira una mica abans d’atacar. De totes maneres li hem hagut de penjar un picarol per advertir Ostixec de la presència de Bernat quan estira el coll per la finestra oberta.
*
*
*
Collage d'OX.
2 comentaris:
Ja esteu ben posats, a casa vostra, amb tota aquesta fauna!
I més distreta és encara la que queda portes enfora.
cada cop estic més decidida a no adoptar cap llemàntol, per molt que em somiquegi a la porta de casa. Quin estrés! ;P
Publica un comentari a l'entrada