*
Aquest poema meu del 1981 va ser musicat per Miquel Barbarà, amb una partitura més extensa, per a l'Orquestra i el Cor de la catedral, que ell dirigeix. Algunes vegades l'interpreten durant el concert previ a la Missa del Gall. El resultat és preciós, entre les altes i vetustes arcades i els retaules policromats que han recollit i recullen les veus de tants segles.
*
*
*
Document imprès per Gogistes Tarragonins.
6 comentaris:
Veges si el pots penjar ja musicat per a escoltar-lo.
Ps. Ja li ho diré a Ramon; tot i que ell de segur que llegirà el teu comentari.
Una abraçada i bon nadal.
bones festes
i no el pots penjar?????????? m'agradaria molt escoltar-lo! (el puc buscar a youtube, a veure si hi ha sort!)
Bon diumenge!
Moltíssimes gràcies, Olga. Vaig a imprimir la partitura i dir-li a la meua companya que l'interprete, això no ens ho podem perdre.
Molt Bones Festes!!!
La teva extensa obra arriba a molts camps de la cultura. Un cas únic!!!
Pels amics de bona voluntat, he preguntat al compositor si l'havien gravat alguna vegada i espero resposta però em temo que em dirà que no.
La melodia és més llarga perquè simbolitza tres èpoques: romànica, barroca i actual.
Gràcies moltíssimes.
Publica un comentari a l'entrada