¡S. O. S.!
*
7-1-16
*
Llàstima de no
fer post ahir, que era dia capicua, i així quedava per a la posteritat.
Estic espantada
per les prediccions que apunten a gent pacífica de la tercera o quarta edat,
sobretot dones.
Hem llegit
sovint que als geriàtrics hi ha incendis i s’han de desallotjar ràpidament.
Potser el fet incendiari és el més repetit i afecta homes i dones.
Vam llegir amb
una esgarrifança que a l’estiu, a Agramunt, la crescuda del riu va ofegar una
sala de jaietes immobilitzades als seus llits.
Hem pogut saber
que a Arenys, la nit de Nadal, un zelador apallissava i violava com a mínim deu
jaietes que s’acabaven de ficar al llit després d’haver cantat “El noi de sa
mare”. Una de les dones ha mort de l’ensurt.
Aquest, amigues
meves, és el negre futur. Que ja és curtet, pels anys que tenim. Però sembla
que el nostre destí final és ser cremades, ofegades o violades.
Galdoses les
prediccions per l’any. ¡S. O. S.!
11 comentaris:
estem bojos, és la reacció que tinc quan llegeixo notícies com aquestes, però després penso que n'hi ha prou amb un o dos bojos per crear alarma social; és tan fàcil fer mal...
jo avui he escoltat música clàssica a Catalunya Ràdio, he llegit unes quantes pàgines d'un bon llibre -segur que el coneixes- i ara passo per aquí a desitjar-te bon dia; i és que si no vigilem, al final serà molt complicat viure la vida senzilla i fer les coses de manera natural
.
Una flor no fa estiu. De males persones sempre n'hi ha hagut, però mai com ara la gent gran havia estat tan curosament atesa. Això sí, cal mirar os un es posa.
Ais, tant de bo no hi hagi cap més cas
Sí que és fàcil fer mal... massa fàcil, però també he conegut moltes persones que estaven la mar de bé a la residència geriàtrica on havien anat. Contentes, ben cuidades i amb bona relació amb les companyes i les persones que les atenen... però aquestes no surten als diaris ni a la tele. desitgem-nos sort, i que trobem un bon lloc on anar a parar. L'esperança i la bona recerca del lloc no l'hem de perdre.
Al costat d'això hi han molts geriàtrics que cuiden molt bé a les avies. I altres que a casa seva les cuiden amb molt d'amor. Una abraçada.
Ai, Olga no ens ho pintis tan negre, que els mals averanys ja venen sols...La veritat és que el darrer episodi em va fer posar la pell de gallina...Jo sempre els dic a les meves nebodes que mentre pugui, a casa, sinó deixaré la meva herència(?) a "las hermanitas de los pobres"...
Però pensa que tot això, són casos aïllats i a les persones joves també els passen coses d'aquestes...
Petonets optimistes, Olga.
Esfereïdor el que passa amb les àvies. Què faran amb el violador d'Arenys? Què ens espera si un dia no ens podem valer?
En certa manera i molt científicament, si vols, quan jo dic: Em fa mal el cap. Tendisc a que me'n faça. És sempre així, així que espera el millor i trobaràs camins, Olga, tu tens el cap d'una gran dona, de la que no ha d'estar-se, si Déu vol, en cap geriàtric, i no dic per això que estiguen en aquests llocs les que no en tinguen, ni molt menys, però prega a Isis, a tots els déus que et pugues valdre, tota la teua vida, el prec mai no queda en el buit.
Vicent
Les dones vivim més, i comencem a estar exposades a més inclemències que s'afegeixen a les de la nostra vida jove i adulta. I el cas de les dones joves violades a Berlín?
La desgràcia social és la mentalitat d'aquells que es creuen superiors a les dones. Algú que tingui dos dits de front ja sap que no és així, però... és que hi ha molta gent que no té aquests dos dits de front!
Jo només puc dir-te, Olga, que sento vergonya aliena.
Notícies de violència extrema o de terribles accidents, malauradament sempre n'hi ha.
Entre el final de l'any 2015 i el començament del 2016 se n'han produït d'incomprensibles, com el de la família que feia vida en l'habitació d'un pis amb el seu noi mort de feia setmanes.
Demanem que ens acompanyi la sort, i que un mal fat no ens faci tenir un final tràgic, ja que fins i tot a les societats més avançades es produeixen casos inexplicables.
Publica un comentari a l'entrada