SANTS I LAICS
*
28-4-14
*
Un amic periodista em va adreçar al santoral laic. És a dir, com que jo
consultava el Calendari del Pagès, ell em va dir que existia també un calendari
de dies dedicats a temes laics d’interès mundial. Els penso compaginar tots
dos. Per exemple, ahir, 28 era el “Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el
Treball.” Perfecte: no se’m va cremar l’ordinador ni la cuina desprenia gas
sense encendre. Cadascú que s’ho apliqui a la seva feina. Avui és el “Dia
Mundial de la Immunologia”. Quina cosa voldríem millor que resultar immunes a
tot: a la malaltia, als atacs polítics... també cadascú que hi digui la seva.
Alhora, ahir era sant Lluis Maria Grignion de Montfort (1673-1716).
Solemne, el nom. Eminent marià, em va agradar que fundés, amb Marie-Louise
Trichet, la congregació de Filles de la Saviesa. És bonic, això, engrescador a
la primera. ¿Quina dona no s’apuntaria a ser sàvia, sabent que els valors intel·lectuals superen els cànons de
bellesa? ¿O per ser sàvia s’ha de ser un gallimarsot? Però compte, l’experiència
diu que la sàvia no prosperarà mai, perquè això seria la mort de la
poderosíssima indústria cosmètica i de la moda, que tants i bellíssims cossos
exhibeix per tot el món menys en certs països que ja sabem. ¿Per on ve la
seducció irresistible que fascina?
I per postres, avui és santa Caterina de Siena, gran doctora, predicadora
i ambaixadora, anterior al grup de la Saviesa però digna d’haver-lo presidit.
També sentia veus dins seu, com alguns psicòpates. Ah...
*
Collage OX-Jardí Pitti (meitat)
12 comentaris:
Vaig llegir un cop, en un llibre que no recordo, que davant d'una persona bella tendim a portar-la en safata. I més si és rossa amb ulls blaus.
Els bells de la meua vida no gasten gaires cosmètics. Les belles, tampoc massa. Servidora només fa anar metàfores i sense marca enregistrada.
Padrina...potxó!! :-D
Caterina de Siena també ha estat titllada d'anorèxica... Els temps canvien les percepcions de les coses...
Els normòpates i els psicòpates són les persones més fredes i més normals que hi pot haver, és en el terreny de la bogeria i de l'art on es troba l"altra" realitat, la de les veus, tan lícita com qualsevol altra, la de l'amo, la realitat de l'amo és la del psicòpata i la del normòpata, normascle, o normâle, normal, com els coneixem, i que porten el món i les seues polítiques.
Una abraçada i gràcies per deixar-me corregir.
Vicent
És que la bellesa no cal demostrar-la i ens deixem arrossegar per l'aparença, per sort quan coneixes la gent vas posant les coses a lloc, de vegades parlen de discriminacions per molts motius condemnables però jo crec que el tema del físic és el més important tot i que no agrada haver-ho de reconèixer, pel que fa a les dones encara és més dolorós, les brometes de mal gust sobre homes baixets, dones grasses, nassos excessius i coses així encara suren per tot arreu i no desvetllen gaires protestes,més enllà de l'amargor dels afectats, a l'escola he vist patir més gent per motius d'aquests tipus que no pas per qüestions de discriminació racial o semblant.
No coneixia aquest calendari, però em sembla que avui també és el dia de la dansa...Un bonic dia!
Petonets, Olga.
El més interessant de Santa Caterina és que es va enfrontar al Papa i l'hi va estirar les orellas. Això, una dona en aquells temps, era impensable!!!!
Potser és més fàcil ser bonic (o semblar-ho) que ser savi. O potser al 50 % de la humanitat no l'interessa que l'altre 50 % pugui ser savi.
Amb tants sants i tants temes per reivindicar, no n'hi ha prou amb 365 dies.
En tant que s'hagi de dedicar un dia a alguna cosa, és perquè hi ha alguna mancança.
El dia que no el calgui dedicar a reivindicar res, tot serà perfecte.
Per molts anys, Olga
Publica un comentari a l'entrada