US VETLLARAN EL
SON
*
25-3-15
*
No esteu sols:
les pastores dels Alps us vetllaran el son. Primer us us van buscar, com ovelles
perdudes a la muntanya, perquè us vau escampar molt, en aquesta arribada. Elles
són les primeres que us hauran trobat, i la seva veu càlida us confortarà. No
passareu fred, perquè us porten abrics de llana teixits per elles. Són tants
anys de viure a muntanya...
Quan els homes se us emportin del tot
hauran passat dies. Mentrestant, les pastores provençals us vetllaran el son.
No tingueu por.
*
Collage d’OX : autobiografia.
11 comentaris:
M'he emocionat, de veres Olga.
Vicent
No puc imaginar-me un comiat més trist.
Un nus al cor, aimada padrina.
Un bes ben fort, també.
Sí, Olga, em fas plorar... les pastores provençals els vetllaran el son. Una molt bella manera de dir les coses i de buscar i donar consol. A vegades va bé que surtin les llàgrimes, davant d'aquesta gran tristesa.
Sí, encara que no ens ho sembli, tots estem en tot, ovelles, muntanyes, nosaltres, el bon temps i el mal temps, els accidents, les llàgrimes i el dolor, i l'amor i l'enyorança... Alguns en diem Déu, d'aquest Tot, d'altres en diuen l'infinit. És el mateix...
Que reposin en pau.
Quina tristesa!
En pau descansin. I que els familiars i amics trobin mans i braços que els estrenyin ben fort.
i sentir ben endins l'abraçada
.
Quines paraules tan dolces. Si les poden sentir, de ben segur que els arribarà una mica de consol.
Saps com arribar, amb el misteri inclòs.
Quins moments més difícils, bon repós
Publica un comentari a l'entrada