US VETLLARAN EL SON

US VETLLARAN EL SON
*
25-3-15
*
No esteu sols: les pastores dels Alps us vetllaran el son. Primer us us van buscar, com ovelles perdudes a la muntanya, perquè us vau escampar molt, en aquesta arribada. Elles són les primeres que us hauran trobat, i la seva veu càlida us confortarà. No passareu fred, perquè us porten abrics de llana teixits per elles. Són tants anys de viure a muntanya...
          Quan els homes se us emportin del tot hauran passat dies. Mentrestant, les pastores provençals us vetllaran el son. No tingueu por.
          *

          Collage d’OX : autobiografia.

11 comentaris:

  1. Vicent Llémena i Jambet25 de març del 2015, a les 10:30

    M'he emocionat, de veres Olga.

    Vicent

    ResponElimina
  2. cantireta25 de març del 2015, a les 10:52

    No puc imaginar-me un comiat més trist.

    Un nus al cor, aimada padrina.

    Un bes ben fort, també.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas25 de març del 2015, a les 11:14

    Sí, Olga, em fas plorar... les pastores provençals els vetllaran el son. Una molt bella manera de dir les coses i de buscar i donar consol. A vegades va bé que surtin les llàgrimes, davant d'aquesta gran tristesa.

    ResponElimina
  4. Teresa Costa-Gramunt25 de març del 2015, a les 11:14

    Sí, encara que no ens ho sembli, tots estem en tot, ovelles, muntanyes, nosaltres, el bon temps i el mal temps, els accidents, les llàgrimes i el dolor, i l'amor i l'enyorança... Alguns en diem Déu, d'aquest Tot, d'altres en diuen l'infinit. És el mateix...

    ResponElimina
  5. Josep Gironès Descarrega25 de març del 2015, a les 14:06

    Que reposin en pau.

    ResponElimina
  6. novesflors25 de març del 2015, a les 14:19

    Quina tristesa!

    ResponElimina
  7. Joan Josep Tamburini25 de març del 2015, a les 22:46

    En pau descansin. I que els familiars i amics trobin mans i braços que els estrenyin ben fort.

    ResponElimina
  8. ... i escaig26 de març del 2015, a les 8:58

    i sentir ben endins l'abraçada
    .

    ResponElimina
  9. xavier pujol26 de març del 2015, a les 13:23

    Quines paraules tan dolces. Si les poden sentir, de ben segur que els arribarà una mica de consol.

    ResponElimina
  10. Helena Bonals27 de març del 2015, a les 13:33

    Saps com arribar, amb el misteri inclòs.

    ResponElimina
  11. Relatus29 de març del 2015, a les 17:28

    Quins moments més difícils, bon repós

    ResponElimina