LLUNA ADORMIDA
*
13-2-15
*
Lluna adormida entre plomes, entre màscares. La Lluna dorm de dia, per
això les nits s’assemblen a la mort. Tant, que la mateixa Lluna s’entristeix.
La Lluna de Carnaval és encara més trista perquè sap que tanta alegria és
una farsa. Veu que la gent ho sap, això, i que precisament es disfressa per
aconseguir una feble llum a la foscor de tantes vides.
*
Foto d’OX
15 comentaris:
Qui per carnestoltes es disfressi de lluna amagarà la seva cara veritable i ens mostrarà l'altra cara, que com la de la lluna, sempre resta oculta.
A VOLTES,FINGIR,ES UNA MANERA DE SRBRE-VIURE...
Quina mandra em fan a mi les disfresses!!!
Em fixaré en la lluna!
Olga, me pregunto si de verdad hay tanta alegría, por muy Carnaval que sea.
Els Carnavals em desagraden molt per no dir que gairebé em fan mitja por. No sé si està originat en una pel·lícula que vaig veure de molt joveneta, Orfeo Negro amb un carnaval autèntic, brasiler i molt tràgic.
A Vilanova i la Geltrú, la ciutat on visc (jo sóc de Barcelona), és un pecat mortal dir que no t'agrada el Carnaval!
El rodolí ha sortit espontani.
Mai no he viscut el Carnaval, només l'observo, ja de joveneta.
Se suposa que qui es disfressa és perquè en té ganes. No crec que ningú es disfressi per força i per tant, els que es disfressen segur que passen una bona estona. No deu ser el mateix entre els que miren, segur!
La lluna de carnaval , és precisament la llum que il·lumina la foscor de les vides tristes...No sóc pas de disfresses , jo!
Bon cap de setmana, Olga.
O sigui que disfressar-se equival a tenir la lluna de nit, interpreto.
Encara que sigui una llum feble, val la pena. Encara que tot sigui mentira, ens esforcem per creure-ho.
Sempre l'he trobada una alegria falsa. El cole que tinc davant de casa es disfressan els nens. Ells es fabriquen les disfresses i em sembla bé. És l'únic carnaval sincer.
Aproparta a un altre amagant el teu vertader jo, em sembla molt fals.
Realment, en aquestes alçades, comencem a trobar a faltar hores de dia. Ànims, que ja arriben!
Potser la diferència està entre disfressar-se perquè toca o fer-ho per tenir ganes de divertir-se. És un espectacle força depriment quan un no se'n fa l'ànim, com és el meu cas, però reconec que hi ha qui s'ho passa molt bé... Cadascú amb allò que més li plagui.
Una forta abraçada!
Quin títol tan bonic. Qui sap si l'ompliràs de versos...
Precioses màscares!, per bé que la més duradora és la que utilitzem a diari.
Publica un comentari a l'entrada