LLUNA ADORMIDA

LLUNA ADORMIDA
*
13-2-15
*
Lluna adormida entre plomes, entre màscares. La Lluna dorm de dia, per això les nits s’assemblen a la mort. Tant, que la mateixa Lluna s’entristeix.
La Lluna de Carnaval és encara més trista perquè sap que tanta alegria és una farsa. Veu que la gent ho sap, això, i que precisament es disfressa per aconseguir una feble llum a la foscor de tantes vides.
*

Foto d’OX

15 comentaris:

  1. xavier pujol13 de febrer del 2015, a les 13:23

    Qui per carnestoltes es disfressi de lluna amagarà la seva cara veritable i ens mostrarà l'altra cara, que com la de la lluna, sempre resta oculta.

    ResponElimina
  2. Oliva13 de febrer del 2015, a les 14:50

    A VOLTES,FINGIR,ES UNA MANERA DE SRBRE-VIURE...

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas13 de febrer del 2015, a les 16:20

    Quina mandra em fan a mi les disfresses!!!

    Em fixaré en la lluna!

    ResponElimina
  4. Fackel13 de febrer del 2015, a les 17:47

    Olga, me pregunto si de verdad hay tanta alegría, por muy Carnaval que sea.

    ResponElimina
  5. Unknown13 de febrer del 2015, a les 18:15

    Els Carnavals em desagraden molt per no dir que gairebé em fan mitja por. No sé si està originat en una pel·lícula que vaig veure de molt joveneta, Orfeo Negro amb un carnaval autèntic, brasiler i molt tràgic.

    ResponElimina
  6. Teresa Costa-Gramunt13 de febrer del 2015, a les 18:46

    A Vilanova i la Geltrú, la ciutat on visc (jo sóc de Barcelona), és un pecat mortal dir que no t'agrada el Carnaval!
    El rodolí ha sortit espontani.
    Mai no he viscut el Carnaval, només l'observo, ja de joveneta.

    ResponElimina
  7. Teresa Duch13 de febrer del 2015, a les 20:49

    Se suposa que qui es disfressa és perquè en té ganes. No crec que ningú es disfressi per força i per tant, els que es disfressen segur que passen una bona estona. No deu ser el mateix entre els que miren, segur!

    ResponElimina
  8. M. Roser13 de febrer del 2015, a les 21:10

    La lluna de carnaval , és precisament la llum que il·lumina la foscor de les vides tristes...No sóc pas de disfresses , jo!
    Bon cap de setmana, Olga.

    ResponElimina
  9. Helena Bonals14 de febrer del 2015, a les 18:10

    O sigui que disfressar-se equival a tenir la lluna de nit, interpreto.

    ResponElimina
  10. Relatus14 de febrer del 2015, a les 18:59

    Encara que sigui una llum feble, val la pena. Encara que tot sigui mentira, ens esforcem per creure-ho.

    ResponElimina
  11. Joan Josep Tamburini14 de febrer del 2015, a les 22:27

    Sempre l'he trobada una alegria falsa. El cole que tinc davant de casa es disfressan els nens. Ells es fabriquen les disfresses i em sembla bé. És l'únic carnaval sincer.
    Aproparta a un altre amagant el teu vertader jo, em sembla molt fals.

    ResponElimina
  12. Clidice15 de febrer del 2015, a les 13:28

    Realment, en aquestes alçades, comencem a trobar a faltar hores de dia. Ànims, que ja arriben!

    ResponElimina
  13. Galionar15 de febrer del 2015, a les 16:12

    Potser la diferència està entre disfressar-se perquè toca o fer-ho per tenir ganes de divertir-se. És un espectacle força depriment quan un no se'n fa l'ànim, com és el meu cas, però reconec que hi ha qui s'ho passa molt bé... Cadascú amb allò que més li plagui.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  14. miquel16 de febrer del 2015, a les 0:32

    Quin títol tan bonic. Qui sap si l'ompliràs de versos...

    ResponElimina
  15. Josep Gironès Descarrega26 de febrer del 2015, a les 12:29

    Precioses màscares!, per bé que la més duradora és la que utilitzem a diari.

    ResponElimina