"VENTOLINOS"

“VENTOLINOS”

*

27-1-15

*

Sóc molt a prop de la mitologia asturiana. La meva mare, Covadonga, ens acostava les non-nons i els noms dels personatges que rondaven els nostres dies i nits d’infants. Tinc ascendència celta: asturiana i gallega.

D’entre els personatges propis d’aquests dies d’hivern eixut i ventós, m’agrada recordar els ‘Ventolinos’. Són follets molt agradables de tracte i d’intencions. Tenen les ales verdes i ajuden els vells pescadors quan estan cansats, fent-los aire a l’estiu i empenyent la barca amb suavitat. Són de gran utilitat en salvaments marítims. També prenen els colors del sol ponent i per això és tan bell el cel de tarda.

La seva principal qualitat és que tenen sensibilitat extrema: recullen els sospirs dels amants i els transporten per l’aire al seu destí. Saben adormir els infants de bressol i portar la paraula adequada als poetes que vetllen per aconseguir el millor vers. Si tenim els fills lluny, els ‘Ventolinos’ s’encarregaran de portar-los les nostres últimes paraules, i nosaltres sabrem que les reben. Eixuguen el plor dels cors adolorits i passen les ales suaus pels fronts dels malalts solitaris i dels orfes de guerra. Saben desplaçar-se pels raigs de lluna i a vegades els confonem amb una boira, però són ells que ronden les teulades per atendre els desigs i les respiracions inquietes i calmar-les. Fins al moment, no s’ha comprovat que intervinguin en els somnis.

*

Imatges trobades a Internet.