DUES LLIMONES
*
31-1-15
*
Dues llimones al
sol
ens ofereix
Pierrot.
Són collides
d’un jardí
on parrupa el
colom blanc,
el gat vigila el
colom,
la nena vigila
el gat,
i riuen els dos
tudons.
Dues llimones
germanes:
l’una mira cap
aquí,
l’altra mira cap
allà,
tenim el sol a
la taula,
però algú
l’atraparà.
*
OX
*
12 comentaris:
Preciós i senzill, evocador, bon diumenge, Olga!!!
Dues fruites àcides i aromàtiques ens ofereix en Pierrot el llimoner.
Comencem el diumenge amb un bonic poema que té gust de llimonada.
...i aquest Pierrot esforçat,
si no les descarrega prompte,
amb mal d'esquena acabarà.
Un preciós bodegó compost de dos elements naturals i un d'artesanal,
il.luminat amb la claror del sol del primer dia de febrer, vigília de la Candelera.
Ja ve la primavera!
M'ha vingut al cap una entrada a al meu Tumbrl, amb les llimones madurant grogues al sol de l'hivern. Guardianes del sol, les llimones fan primavera petita en aquest hivern, avui que bufa envalentit el mestral!
Un poema molt bonic i les llimones deuen fer un bon suc...M'agrada molt la paraula parrupen que és el què fan els coloms!
Petonets i bona setmana, Olga.
De tot en treus suc, i no només de les llimones.
Barreja 1 ou batut amb 59g de sucre i el suc de mitja llimona i un trosset de pell (sense el blanc). Posa-ho a foc suau i quan comenci a quallar ho treus. A sobre una torrada i en poca quantitat, veuràs quina delícia.
En llegir la recepta de la Maria Dolors Giral se me n'ha anat el sant al cel i m'he quedat en blanc. No sé què t'anava a dir... provem la recepta? Vaaa! nyammm
Aromàtiques llimones, com les teues paraules.
temps de desgast; i de llimoners plens de llimones, que ens donen Vitamina C, la paraula parrupa i el vers
encara que sigui reiteratiu, o per això mateix, l'estima per les belles paraules, que és incondicional
.
Publica un comentari a l'entrada