VIDRES GLAÇATS
Tinc tres
possibles primers records de vidres glaçats: 1- els de les finestres a
l’hivern. 2- els dels llagrimaris que veia a la Necròpolis quan ens hi portava
el papà i ens ensenyava les calaveres i els forats de trepanació. 3- els de les
bombetes esmerilades.
A la nova botiga de l’amiga Montse he
vist uns gerrets de vidre amb efecte entre platejat i menjat pel sol;
recordaven els colors dels vidres de la Necròpolis. La mort per una banda, i
per l’altra la vida d’una botiga de conte de fades: flors, miralls, coixins,
teixits en rosa, nines, capses, figuretes... entre naïf i Biedermeyer.
Biedermeyer és l’estil que es va
generar la primera meitat del XIX a Àustria i Alemanya; representava una certa
burgesia austera, benestant, conservadora, tranquil·la. En podríem dir un
romàntic domesticat. El seu nom ve d’un escriptor al que els ‘amics’ van
estrafer el nom. Els contraris a aquell estil sempre han denigrat tot el que en
prové i marca l’època: literatura, pintura, música. Malgrat això, es va
escampar força perquè tots portem dins un infant que voldria ser feliç i estar
segur.
De llavors prové el Nadal tal com el
representem ara: decoracions a botigues i cases, nadales. Molts interiors de
casetes de nines amb els seus accessoris. I llibres-casa, com aquest de la
fotografia, de la meva col·lecció de casetes de paper.
En certa manera, el que deia al
començament, que parlava de vidres glaçats, ens recorda els interiors que veien
els pobres orfanets dels contes d’Andersen a través de les finestres: dins de
les cases hi havia Biedermeyer-nòrdic, o sigui, menjar i escalfor feliç.
Dels altres vidres ja en parlaré més
endavant, perquè avui la mà ha seguit un altre camí que no em proposava.
*
9 comentaris:
De vidres glaçats jo també tinc el record dels de les finestres els dies de molt fred i, més endavant, els del cotxe, també en dies gèlids.
Tens una caseta de paper que és un tresor.
Suposo q per influència del cinema, veure les habitacions de les cases a través dels vidres de les finestres em sembla molt acollidor. Sobren les cortines !
Jo no recordo massa haver vist vidres glaçats però sí molts d'entelats pel seriós fred dels hiverns de la meva infantesa.
Esperarem més explicacions de vidres glaçats. Els comentaris cap a on ha anat la teva mà han estat prou interessants.
Olga, el collage, una casa de nines, com un teatret infantil.
Malgrat el "canvi climàtic", continua i continuarà fent fred. I els pidolaires de tant en tant moriran congelats.
Això del Biedermeyer ho coneixia de quan estudiava disseny. En tinc bon record.
Hi ha moltes peces 'art déco' que fan l'efecte del vidre glaçat... A mi m'agraden.
És un record bonic el dels vidres glaçats a l'hivern, aquí no es glacen mai...
Jo quan he vist el collage, he pensat com el Xavier, que era una casa de nines...
Aquestes botigues que dius, fan de bon mirar a mi m'agrada entrar-hi i passejar-me entre totes les coses boniques que et transporten a temps passats!
Bon vespre, Olga.
De vegades, el tel dels vidres és com si el tinguéssim als nostres ulls, cosa que perjudica la visió real del que ens envolta.
La mà que ens pren llibertats....
Pàgines glorioses sorgeixen d'aquesta deriva inesperada que ens fa l'escriptura.
Recuperació del temps passat o d'imatges que, sospito, es perdrien en el buit dels temps si una memòria gairebé involuntària no les glacés al paper -o a la pantalla-.
Publica un comentari a l'entrada