NASSOS
*
11-12-14
*
El
preferentista-subordinat va demanar audiència amb el bankiasta
Garragachacatorrimagorribichibolechea.
El preferentista-subordinat portava
papers mèdics que certificaven el seu estat de salut. Per culpa del bankiasta i
la seva colla s’havia tornat os pelat i
només el seu nas prominent s’encarava amb agudesa al nas de Garragachacatorrimagorribichibolechea.
Com que no l’havia vist mai de perfil,
al primer moment va trobar que s’assemblava a ell, no tan sols pel nas sinó pel
posat i tot. Va estar a punt de mostrar-li simpatia. Però ell anava a reclamar
els seus diners: volia tornar a tenir la carn sobre els ossos i el ronyó
cobert, que feia fred.
En va el bankiasta l’intentava
convèncer de tenir paciència i l’amonestava i tot a mà alçada.
El preferentista-subordinat va pensar
que no perdria res més, perquè no tenia ja res a perdre enlloc. Li va clavar el
nas a l’ull esquerre i se’l va posar ell. “Almenys he recuperat alguna cosa”,
va pensar mentre l’altre buscava les ulleres.
***
Composició d’OX
15 comentaris:
Mirat així, és cert, al menys ja ha recuperat alguna cosa...
:)
En tot aquest procés de buidar les bosses de la gent del poble, ja se'm fa estrany que a més d'un no l'hagin rostit al foc d'una espelma.
Siguin o no siguin banquers, tinc entès que aquests cognoms tan llargs es poden escurçar. Però no sé si ens compensaria.
encara provo de recordar el simpaticon)
Amb eixe ull, ara desconfiarà fins i tot dels seus amics.
La meva mare diu, amb tantes manifestacions de solidaritat de què som capaços: els pobres donem, els rics ens prenen...
Toco la campana en honor d'aquest escrit i del collage que l'acompanya.
Però no tocaré la campana gaire "rato".
D'això se'n diu una història de nassos...
Petonets, Olga.
No sé si tindria nassos de fer el mateix.
Avui va de nassos...
I l'ull buit del bankiasta serà degudament substituït per un de vidre que serà més humà que el que li queda.
Salut, Olga!
El que té nassos és el que ha dit que la crisi s'ha acabat mentres segueixen desnonan. Una abraçada.
Doncs ben fet!
I mentrestant, el president d'un desgovern té es nassos de proclamar que aquest Nadal serà fantàstic perquè la crisi ja ha passat a la història...!
Els bons escriptors sou més neccessaris que mai, Olga!
Una abraçada.
com a mínim, que paguin un preu, que no puguin fer i desfer sempre de franc
poc o molt, que quedin en ridícul els fatxendes i les seves bravates
.
Ja que ens ha costat un ull de la cara, estaríem davant de justícia poètica. Però com el mite de les mans d'Orlac de la novel·la de Renard (que té il·lustres adaptacions cinematogràfiques) un ull de lladre/esparver pot reconvertir en lladre/esparver qui se l'apropia?
Millor lluny o ben desat a una caixa forta, aquest ull rapinyaire!
Publica un comentari a l'entrada