28-5-14
*
FIGA ADORMIDA A
LA MURALLA
La noble pedra
daurada
de banda del sol
ixent,
sosté com pal de
bandera
una esplèndida
figuera
sobre un còmode
alambor
dalt de tot de
la muralla.
L’ombra verda,
acollidora,
amagava aquella
tarda
un jovencell
adormit,
de pell molt
fina, calçat
amb la sandàlia
romana.
Duia una túnica
breu
que el zèfir,
jugant, alçava.
Amb el cabell
arrissat
i al cap una
cinta blava,
semblava tret
d’un relleu
d’efebus amb
flabiol
i sàtirs amb peu
de cabra.
Deia que a la
migdiada
el ventijol
descobria
les riques
figues de l’arbre
fetes de mel
embriaga,
i alhora les del
vailet
que dolçament
somiava.
Papallones,
pardalets,
vespes airoses,
la merla,
les mosques i
les formigues,
s’aturaven un
moment
per admirar
tantes figues,
sense
atrevir-se picar
les més verdes,
adormides.
La font de
teules rajava,
el sol tombava a
ponent
Minerva tot s’ho
mirava
amb posat
condescendent.
*
Lo Gayter del
Balcó
7 comentaris:
Amb aquest poema hem viatjat uns quants segles enrere. Amb la dolçor mitològica de les figues, el viatge se'ns ha fet curt.
Se'ns farà més llarga l'espera de la fruita madura de finals d'estiu.
Fita
Esplèndida escena gairebé estiuenca.
Espere que el condescendir de Minerva siga com el vers, portador de benaurança i d'un somriure com el que va crear el fal·lus el de la figa o vagina d'aquesta dona.
La veritat és que poques vegades fem servir, ja morts de vergonya i de culpa que la fem servir en aquests òrgans en comptes de la necessària en altres coses, poques vegades fem servir el cos com a element diví i refrescant, això és d'admirar, quan es fa.
Gràcies
Vicent
La figuera, tot i ser menyspreada des que s'hi penjà el traïdor Judes, ofereix any rere any una de les fruites més saboroses i voluptuoses. I, a més, inspira la nostra poetessa de capçalera.
Veig que lo Gayter del Balcó ens torna a visitar, benvinguts els seus poemes...
Bon vespre, Olga.
Ah, les fruites del Paradís, o del Jardí de les Hespèrides...
M'ha agradat molt el que t'ha dit en Josep Gironès Descàrrega: ets la nostra poetessa de capçalera!
Inspiradíssim, Lo Gayter!
Publica un comentari a l'entrada