ARCÀDIA, CONCÒRDIA, BELLESA, PAU I
FANTASIA
*
6-10-13
*
L’arc de sant Martí és sempre una senyal de tot el que dic en l’enunciat.
Potser carreguem molt un fenomen tan fràgil, intangible i gratuït. Pensem que
també porta, gràcies a la bellíssima música de Yip Harburg i la inspirada
lletra de Harold Arlen, tot un arc indestructible de sentiments que es
projecten des del nostre cos igualment fràgil, fins més enllà dels colors que
podem veure: allà voldríem ser, nets i lleugers, i les llàgrimes d’aquest desig
sempre insatisfet es barregen amb les últimes gotes de pluja. La peça “Over the
rainbow”, composta el 1939 per a Judy Garland a la pel·lícula “El mag d’Oz”,
posa en música l’enunciat d’aquest post: tots desitgem un paradís més enllà de
les nostres ombres.
Posats a desitjar, ara que un cel negre de tempesta ens amenaça, he de
dir que he ajudat i ajudo a construir un país que signifiqui el mateix que el
títol del post. Nosaltres, mínim punt de vida i de terra a l’univers, volem ser
immortals, personalment i com a país. Aquest arc de sant Martí va aparèixer el
dia 4 i feia de teló de fons a Roger de Llúria, el que va dir que no passaria
pel mar cap peix que no portés al llom les quatre barres. ¿L’iris li dóna la
raó? Així sigui.
*
Fotografia de Vicenç Roca
9 comentaris:
Quina foto més maca! És probable que l'arc de Sant Martí estigui sobrevalorat però és tant bonic, sembla tant màgic i apareix tant poc sovint que ens meravella.
Tant de bo no s'equivoqui
L'arc de Sant Martí ens suggereix totes aquestes coses que tu dius, però l'altre di vaig veure una instantània d'un llamp que queia just davant de l'Arc...Sort que no sóc supersticiosa!
És possible que sí perquè aquest arc de St. Martí que ens mostres se'l veu amb molta força.
Em puc quedar a viure en el teu títol?
Se bla un bon lloc, oi? I si a més amés hi ha l'arc de Sant Martí, és un lloc una mica màgic.
:D Bona setmana, Olga!
Em quedo amb la paraula "arcàdia", perquè m'agrada molt. "Et in Arcadia ego", per sempre!
jo n'estic convençuda, que hi ha un paradís, una mica llunyà, però hi és!
Tal com van les coses, si no ens treiem la son de les orelles les quatre barres les portarem a l'esquena marcades amb foc.
Fràgils, quasi intangibles, fets de fugissera llum, però resolts a retornar sempre d'entre el plugim de la Història. Quina bella metàfora ens has deixat per al nostre petit país!
M'uneixo al teu prec, profanament.
I prego, també profanament, perquè diumenge la barbàrie no embruti la ciutat dins un acte tan innecessari com inoportú.
Els somnis es podem fer realitat, molts somnis s'han fet realitat, el nostre somni pot ser una realitat!
Publica un comentari a l'entrada