UNIVERSITAT
DELS BOSCOS
*
28-4-13
*
El cirerer
de Mont-ral ha florit de nou: alegria dels ulls. No solament dels nostres.
També dels ocells que en trauran profit, principalment els gaigs amb el seu
rastreig, camuflats entre branques: s’agrupen al bosquet de sota de casa i
llavors, com exèrcit ensinistrat, ataquen la fruita alhora fent un silenci de
les seves veuotes aspres.
He après a dialogar amb els gaigs;
sé fer un parell o tres de sons que els desconcerten, aneu a saber què dic, en
el seu llenguatge. Alguna vegada, pel bosc profund, em responen quan encara no
m’han vist. ¿Renego, aviso, dic paraules d’amor? També he intentat parlar amb els senglars,
però són més esquerps, i si em senten no em responen. A altres ocells petits
els xiulo, imito la fina veueta del pit-roig que sempre ens espia. Almenys sap
que parlo amb ell.
Els japonesos celebren la florida
dels cirerers: blanca ofrena de la terra, que ens acull en aura tendríssima i
que ens alimentarà amb bellesa i profit.
Universitat dels boscos, on hi ha
tant per aprendre, i que la majoria ignora
a causa d’estúpids prejudicis. Amb aquest el post responc la silenciosa
i bellíssima salutació blanca.
*
Foto V. R.
15 comentaris:
La natura és un gran llibre però tenim mandra de llegir-lo a fons.
Universitat sense títols!
Universitat epr a visitants del teu bloc. Les bestioles et deuen entendre, a la seva manera, però nosaltres podem arribar a elles gràcies al teu testimoni vital i savi.
ja tardo a pujar a controlar els meus cirerers que la pluja d'aquests dies estarà banyant.
Francesc d'Assís parlava amb els ocells i animalons de tota mena, fins i tot amb el germà llop; ara parlaria amb el germà senglar, cada dia més present pels vols de Barcelona.
Contemplar un camp de cirerers florits o d'ametllers, és un plaer pel cos i per l'ànima. Els boscos són preciosos i abraçar-se a una alzina, és agafar energia per continuar fent la caminada. Felicitats per tots els teus blogs.Petons
Una universitat on pots aprendre llengües diferents que serveixen per comunicar una altra mena de sentiments, perquè amb la nostra ens quedem curts de vegades. M'encanten els cirers florits!
M'agrada molt això de la universitat dels boscos, hi podem aprendre moltes coses...
La natura després de la primerenca florida dels ametllers, ara ens regala la dels cireres, dues autèntiques meravelles. I el refilar dels ocells...Al meu barri és ple de merles que, tan al matí com a la tarda, fan unes bones cantades, uns bons regals de la primavera.
Bona tarda de diumenge, Olga.
Una estampa preciosa, la dels cirerers fllorits. Però l'ocell que esmentes no sé quin és. Ara ho cercaré.
Al Penedès, els cirerers ja són verds, quasi a punt del rubor que els acaramullarà aviat. N'he gaudit, però, la blancor de que parles. Cada any tinc aquesta sort.
Parlar amb els ocells no en sé, però sí que sé escoltar-los...M'anuncien tantes coses.
M'encanten les descripcions que fas. Gràcies!
Els arbres florits: ametllers, cirerers, pruneres... és una de les coses de la natura que més gaudeixo, cada any. I m'agrada aprendre d'aquest a universitat inacabable...
Sota un cirerer florit, murmuri d'abelles, murmuri d'abelles...
El camp és bonic que els sons de la natura omplen el silenci, i quan els moviments dels animals animen la serenitat d'arbres, plantes i matolls.
Jo també estic matriculada a aquesta Universitat.
El que em passa és que estic malalta de ciutat i hi vaig poc a classe; sort en tinc, Olga, de les teves sessions de reforç...
T'he llegit amb retard, però avui la meva entrada al bloc va per tu.
Tot el què sabem, o més ben dit, tot el què hauríem de saber és allà fora, a la natura, als seus boscos, als seus rius i als seus cims.
Ara, ja m'agradaria veure't, d'amagat, tot intentant xerrar amb els porc fers!
Publica un comentari a l'entrada