“MEDITERRANEAN
SMART CITY”
*
7-4-13
*
Surto de
casa al matí / dia de sant Sadurní (porto la rima enganxada com l’ombra, no hi
puc fer més). En tombar cap al Passeig me’n vaig a parlar amb Enrico, que toca
el salteri com el rei David: “es
l’instrument més antic”, em va aclarir el primer dia. En aquest moment és el
noi Nelson el bombollaire, qui toca el salteri sota l’amable palmera que els fa
de teló i abric. Canviem impressions sobre Salou, on va viure Enrico perquè
l’hi vaig recomanar. “Aquell és un turisme sense cultura, que no aprecia la
meva feina. Aquí és diferent, arriba gent més informada”. Natural, som a un pas
de l’amfiteatre romà. Ara viu a Tarragona.
Dues passes més amunt acampa la
tribu que fa vida al banc. Gent ferrenya, dones grans i endurides, sac de
dormir obert, equipatge arrecerat, vi, la mà parada per demanar.
El Passeig és curt, però encara
trobo les romaneses; les joves festegen algun jubilat que els fot mà: és
primavera. Les jaies, recargolades i vestides fosques s’atansen buscant
almoina i maleeixen qui no en dóna.
A la basseta que l’amable lector ha
vist alguna vegada, una jove negra molt bonica, embarassada, s’alça la brusa i
s’aspergeix el ventre amb l’aigua. Fa uns signes de cara al brollador i va a
l’altra banda a fer el mateix: aigua al ventre. Beneeix el futur nadó i demana
sort a l’aigua rossa de sol.
Nelson m’ha fet una bona bombolla,
perquè que no m’havien quedat ben retratades, dies enrere. Després de donar-li
un euro per les molèsties, li dic que almenys ell és un bon veí de casa perquè
no fa soroll. Enrico també somriu per sota del bigoti. Entretingut el meu
entorn, ¿eh? És que som “ mediterranean smart city”.
*
10 comentaris:
Si noia, no et deus pas avorrir amb tot aquest veïnatge tan tan divers...Avui la foto de la bombolla t'ha quedat ben guapa...
Bona tarda de diumenge, Olga.
Quin passeig més maco, no? Distret i interessant... amb bombolla immensa inclosa!
Ho has explicat de tal manera que m'han vingut ganes de venir a fer un tomb. És evident que tot depèn dels ulls amb què es miri.
Elegant no ho sé, però ple de vida sí que ho és, el teu entorn.
Tot és bo si la mirada és bona.
Crec que hauries de llogar el teu pis. En trauries molts diners, ja que al voltant hi tota mena d'espectacles ;-)
suposo que és la teva manera d'observar-lo el què el fa entretingut.També ho fa el teu art a l'hora d'explica-ho.
Potser, o més ben dit, segur que per lguna altra persona tots aquests detalls que expliques passarien desapercebuts.
Interessants imatges visuals i literàries del teu passeig...
Vinc del palmell, i puc dir que me l'he escoltat una bona estona: s'assembla al meu, i força.
També he passat per la calavera atònita, i goso dir que allà no m'hi he aturat tant. Hi he vist, això sí, la meva primera joventut que maldava per deseixir-se'n.
Per això, al capdavall, m'he estimat més endinsar-me en l'acrobàcia de la bombolla que, inestable com és, aguanta, millor que res, aquest bellíssim passeig de la llum.
Res de nou, el mercat ambulant de tota la vida. Tarraco continua sent imperial.
Publica un comentari a l'entrada