DIA DE LA
TERRA
*
22-4-13
*
Una
delicada il·lustració animada a Google ens recorda que avui és el dia de la Terra.
Gràcies per l’atenció als usuaris.
Estimo la Terra perquè hi he nascut
i hi visc.
Hi viuen tots els que estimo i els
que m’estimen.
Vull pensar que com més ens anem
coneixent més ens estimarem, però no a la manera facebook. La meva estimació és
assossegada.
No sóc ingènua. Al meu voltant hi ha
antipaties, desamors i gelosies; potser no venjança, però sí rancor. No arribo
a creure que hagi despertat odis. No puc acontentar tothom, ni tothom
m’acontenta a mi.
El Dia de la Terra ha de ser alegria
per a tots: vivim del planeta.
Hem de convenir que, com més va, més
malament tractem la Terra.
Som com la floridura en un formatge:
l’anem recobrint tot fins que matem l’hoste. La Terra morirà a les nostres
mans.
Som paràsits de la Terra:
oportunistes.
Diuen els psicòlegs que no hem
d’anticipar. Doncs jo enyoro la Terra per endavant, perquè la mort és un viatge
sense retorn.
Asseguren els científics que la
Terra porta data de caducitat: s’acabarà. Doncs a mi ja em sap greu ara.
De manera que, mentre els meus ulls
hi vegin, la mà escrigui i el cor estimi, seré fidel a la Terra. A aquesta: no
n’hi ha d’altra.
*
Collage
d’OX: La Terra acariciada
10 comentaris:
Suposo que ja deus haver sentit a parlar de la Teoria Gaia que, barroerament resumida, diu que la Terra sempre seguirà cercant un equilibri i que, en aquesta recerca, nosaltres hi sobrem, doncs la desequilibrem pels seus quatre punts cardinals.
Per tant, tard o d'hora, ella mateixa ens farà fora.
Això que diuen els psicòlegs que no hem d'anticipar... feina feta no té destorb. Jo tinc molta ansietat anticipatòria, i no em sap gaire greu!
L'altre dia teniem una discussió (intercanvi d'idees)sobre si és possible enyorar el que no és encara o no saps si serà...I tant que sí! Em solidaritzo amb el teu enyor de la terra o com diu l'Helena, ansietat anticipatòria.
M'agrada la teva declaració de voler ser fidel a la Terra. Com que no en tenim d'altra, així ho hem de fer.
Una abraçada!
La "Pacha Mama"( la mare terra), com l'anomenen els indígenes d'Amèrica del sud...i no sé si em repeteixo però penso com el cap indi: "la terra no ens pertany, nosaltres pertanyem a la terra"; em sembla que no en som massa conscients, ja que no en tenim gaire cura...
Petonets, Olga.
Jo també vull declarar-me fidel a la Terra. Aquesta declaració activa ens fa ser més conscients de la nostra actitud negativa ernvers ella i també de la seua bellesa i de la necessitat de preservar-la.
La copdícia és la que ens fá destruir la terra. Una abraçada: Joan Josep
Una de les coses més tristes de la vida és que s'extingeixi una espècie animal. Ens hauria de caure la cara de vergonya per creure'ns més importants que la resta d'ésser vius.
No es pot mossegar la mà que et dóna de menjar, i per nosaltres aquesta mà és la terra.
Quan reso el parenostre (que estpas al cel) hi poso sempre la mare (terra)que ens dóna vida...
Abraçades,
Teresa
Publica un comentari a l'entrada