DEL CAVALLER
CARVANTES A LA SEVA ESTIMADA CARVANTINA
*
19-4-13
*
Carvantina,
Carvantina,
més preciosa que les flors,
en veure el pit que em mostreu
s’han encès los meus amors
Dos bolets vostres orelles,
dos tomàquets vostres galtes,
i quan dic galtes vull dir
les que es veuen, no les altres.
Dues albergínies plenes
vostres pits, i ben turgents,
que si vós m’ho permetéssiu
hi clavaria les dents.
La carxofa la reservo
pel dia aquell, Carvantina,
que us traieu eixes faldilles
per veure cosa divina.
Vostres dents són com grans d’all,
perfectes, blanques, sucoses,
amb un bigotet damunt
que les fa més amoroses.
Tinc un hort amb pebroteres
i fruita de tots colors,
i herba per prendre la fresca
ben despulladets tots dos.
Vora del rec faig els versos
mirant com puja la fava:
amb tanta força que té
així que em distrec ja es clava.
I no us dic, quan la figuera
treu tots els sucs de l’estiu:
figa negra, figa rossa
que m’acull dins del seu niu.
Ni el rei ni lo president,
ves lo que us dic, Carvantina,
ni el de dreta ni el d’esquerra
tenen la vida tan fina.
Ara, quan acabi els versos
aniré al meu editor,
un home del Priorat,
que em farà un llibre barat
per publicar els meus amors.
més preciosa que les flors,
en veure el pit que em mostreu
s’han encès los meus amors
Dos bolets vostres orelles,
dos tomàquets vostres galtes,
i quan dic galtes vull dir
les que es veuen, no les altres.
Dues albergínies plenes
vostres pits, i ben turgents,
que si vós m’ho permetéssiu
hi clavaria les dents.
La carxofa la reservo
pel dia aquell, Carvantina,
que us traieu eixes faldilles
per veure cosa divina.
Vostres dents són com grans d’all,
perfectes, blanques, sucoses,
amb un bigotet damunt
que les fa més amoroses.
Tinc un hort amb pebroteres
i fruita de tots colors,
i herba per prendre la fresca
ben despulladets tots dos.
Vora del rec faig els versos
mirant com puja la fava:
amb tanta força que té
així que em distrec ja es clava.
I no us dic, quan la figuera
treu tots els sucs de l’estiu:
figa negra, figa rossa
que m’acull dins del seu niu.
Ni el rei ni lo president,
ves lo que us dic, Carvantina,
ni el de dreta ni el d’esquerra
tenen la vida tan fina.
Ara, quan acabi els versos
aniré al meu editor,
un home del Priorat,
que em farà un llibre barat
per publicar els meus amors.
*
Carvantí de Porrera, trobador.
*
Carvantí de Porrera, trobador.
*
Collage
d’OX amb retrat de Carvantí i Carvantina.
6 comentaris:
Que divertit, un retrat molt ecològic de la Carvantina, he, he...
Bon cap de setmana, Olga.
Aquest cavaller es veu que era vegetarià. Una abraçada i bon cap de setmana: Joan Josep
Pocs poetes com tu... és difícil escriure romanços tan imaginatius!
Sucós i enginyós, un repàs a la rica tradició eròtica de l'horta!
Sempre he pensat que el drac de Sant Jordi és un símbol sexual. Sant Jordi, doncs, és col·laborador de les forces repressores de la sexualitat femenina, que històricament s'associen a les societat matriarcals, on la fecunditat és una potesta femenina i no es valora l'aportació masculina en aquest aspecte. Sant Jordi matant el drac és el sómbol de l'inici del patriarcat, i consegüentment de les societats estratificades i jerarquitzades que organitzen elspobles regits pel poder masculí.
Bé, se m'ha anat una mica l'olla. Això era per dir que ara que ve Sant Jordi és bo despertar les al·legories sexuals com fa aquest Carvantí tan eixerit!
I, plegats, se'n van a l'hort. Ara rai, que tornen a estar de moda!
Es nota que som de vida! I és que tanta ufana fa venir gana. Ai, la primavera...!
Publica un comentari a l'entrada