EL FINAL DE LES
FLORS
*
24-3-13
*
Les últimes del
ram floten al plat. Sobreviuen per donar bellesa encara. Suggeriment de mínims.
Sento l’aroma de les càndides
freèsies. De les freèsies n’he escrit molt, capaces de portar-me records
d’antigues i felices primaveres.
Les fulles són de violeta: una filla
en va decorar un pastís deliciós.
Tot era del seu jardí, d’allà ve la
carícia que amb aquestes últimes flors s’apaga lentament.
Aquestes flors no besaran un cos de
dona, com sí que ho van fer les del poema de Josep Janés i Olivé.
Algú va dir que els animals,
“anima”ls, no tenen ànima. Em guardaré prou d’afirmar que les flors no en tenen,
perquè no ho sé. Almenys porten la intenció que els afegim nosaltres, i és una
càrrega emocional immensa.
*
Foto d’OX
10 comentaris:
Potser no que no en tenen les flors d'ànima, potser no hi veig prou bé, però em sembla que els la endevino...
És possible que l’ànima els la donem nosaltres amb el nostre gaudi. Tenen vida curta, sí, i es marceixen, però en naixeran de noves i les tornarem a celebrar.
Una abraçada!
Si no tenen ànima, tenen molt de poesia, i així és com s'infiltren en la nostra.
No tenen ànima de la mateixa manera que nosaltres no en tenim. Vivim perquè s'ha connectat un interruptor.
Olga, he vist el comentari a casa Galionar. No ho comprenc, tinc l'espai de comentaris activat. De fet, me n'han deixat ja 8. Torna-ho a provar més tard i ja em diràs...
Com tants altres objectes inanimats o animats que ens envolten, al final, aquests prenen la vida i la dimensió que nosaltres els donem. Tota la càrrega emocional que els depositem, ja sigui en forma de records, de cançons, de memòries, d'imatges, d'olors, farà que prenguin una vida i una entitat molt per sobre del que materialment són.
Si som fets d'àtoms, tots i tota cosa, mica d'animeta tenen les flors, no? Fins l'aire té ànima, vist així. Una altra cosa és la consciència... encara que no ho sabem!
Poesia floral delicada i, alhora, exuberant.
Jo no sé si tenen ànima, però sí sé que fan la vida més bonica!
aquesta flor em recorda els nenúfars dins del llac...Ara està molt de moda utilitzar flors en la gastronomia, de fet la majoria són dolcetes. Si ens fan la vida més agradable, és perquè cada una d'elles és l'expressió d'algun sentiment...
Bona tarda Olga.
Publica un comentari a l'entrada