*
PRIMAVERA A CIUTAT
*
RETALLADA. ESPERANÇA. DOLÇA AMISTAT. Això només per començar, perquè els dies són abundosos en fets de tota mena, però surts al carrer i no saps en quin ordre es presenten les coses. Ahir retratava la forca d’un arbre podat, i potser l’arbre fa banyes, o significa retallada (general, s’entén) o impotència, aneu a saber i que cadascú s’ho imagini. També vaig retratar l’anunci que l’AMPA que el col·legi que porta el meu nom ha posat en lloc ben visible de la Rambla. ¿No és una ferma esperança, aquesta? ¿S’atrevirà la consellera a podar sense misericòrdia aquesta poncella? I ara mateix, l’amic escriptor Gironès, amb una voluntat i constància de pedra picada (ell n’és expert, a defensar la pedra) m’acaba de portar una mona: gràcies, padrinet quan ja no en tinc, gràcies per endolcir la tristesa.
En la primavera a ciutat puc dir també que he trobat llibres d’ocasió (ai, els llibres retornats, saldats...) que em fan feliç: tres Saramagos novets de trinca per cinc euros tots tres: “De este Mundo y del Otro”, “Las maletas del viajero” i “In nomine Dei”. Les proses curtes del primer són d’una bellesa compacta que m’admira i m’ensenya: aprenc del bon escriptor. “In nomine Dei” va ser representada a Tarragona ja fa anys, en guardo el cartell. Crua guerra de religió a Münster, que tornaria a fer-se realitat a poc que les autoritats religioses emparades pel poder agafessin aire. I si no són les nostres seran les que viuen entre nosaltres o les que es maten salvatgement en nom de Déu. No hem canviat gens. Però per suavitzar els mals pensaments veiem la tarongina, és a dir, l’olorem abans de veure-la. I es mouen els confrares, vestits, per una vegada a l’any, amb pomposes capes de vellut i gorgeres emmidonades, reis i reines per un dia, i alguns amb ceptre i tot. Per acompanyar el Jesús rebel que ara no acollirien; que s’ha perdut en el temps; que li esmenen les paraules; que anava en ruc i no en papamòbil (si no n’hi havia, direu; però de carrosses sí que n’hi havia, i ben daurades).
Ha fet algun plugim, hem sentit mig tro, i per ara poca cosa més. Diu sempre Xavier Amorós que som de secà i per això els “divins” de les lletres, de Barcelona fins a Girona verda i empordanesa ens menyspreen. Quina raó que té. Plego, que aquesta primavera se’m desborda, com una inundació.
*
Fotos d’OX
9 comentaris:
M'agrada molt el cartell que li han fet a l'escola del teu nom! Realment és una esperança, com la de l'arbre podat.
Com diu Helena, i tu mateixa, una esperança. I si em permets cite a un altre poeta: qué esperanza considerar, qué presagio puro, / qué definitivo beso enterrar en el corazón. I ja que estem, si no podem canviar el món, tal i com ho volia Marx, intentem almenys canviar l'home tal i com ho volia el poeta, el Rimbaud. Bones Pasqües. Per cert… D'això… Com dir-ho?... ¿Puc agafar un trosset de mona?...
L'arbre podat renaixerà amb més força que mai(una metàfora?)...
Caram , quin plafó, espero que remogui algunes consciències...
Per fi, la pluja. Ahir ja va començar i aquesta matinada hi ha hagut un terrabastall de trons, precedits per les llanternades que es filtraven per les escletxes de la persiana. I continua plovent, ara de forma silenciosa...
Quina bona pinta que fa aquesta mona, bon profit Olga, guarda'm una ploma!!!
Espero comprar el llibre ebn aviat. El de l'inundació s'enten. Estic a Cambrils aquesta setmana . Recordant altres temps passats i poder, per qué no, futurs. (Bé els futurs no es poden recordar, sols imaginar). Una abraçada: Joan Josep
Un senyal d'esperança, el cartell!
això vol dir que ets estimada.
Un senyal que es recorden de tu, la mona.
Jo t'envio una mona virtual, va, que no vull ser menys( xocolata o crema cremada?)
I també compraré La inundació, per descomptat!
una abraçada primaveral.
La primavera és de mena esplèndida, porta de tot... De moment més coses bones (i dolces) que no pas dolentes, i que per tot l'any!
de vegades aixó d'un arbre podat no sé si es senyal d'esperança ó de castració.I en quan a aquests dies doncs,sembla que continuen existint moltes carrosses daurades, amb moltes llums, i flors, i... .
Aquesta tarda he anat a Girona i ja tinc La Inundació a la pila dels de "llegir aviat".
Fotografies i text fan un divertit conjunt. Tindré en compte Saramago que mai m'ha tirat gaire.
Salutacions, Olga!
Visca el cartell!
I et felicito pels tres saramagos.
Publica un comentari a l'entrada