*
NENS (I GRANS) BEN NODRITS
*
La revista Integral (n.388) porta un article del qual en passo un fragment per la sorpresa que m’ha produït. Tradueixo: “QUAN CUINA LA MARE, ELS NENS ESTAN MÉS BEN ALIMENTATS. Un estudi de la Universitat de Granada sobre 718 nens i adolescents escolars d’entre 9 i 17 anys revela que, a mesura que el menú és elaborat per persones diferents a la mare, l’estat nutricional del nen empitjora. Diuen aquests científics que en l’actualitat la mare és la figura familiar millor preparada per a l’elaboració i manteniment d’una òptima alimentació familiar (...)”
Recoi, m’he dit de seguida: ¿qui té interès a fer cuinar la mare? I el pare, ¿és un inútil?, i els avis, oncles i tietes, menús escolars, minyones i ‘tutti quanti, ¿com queden? ¡Ah, paradoxes de la vida i contradiccions del viure!
De seguida llegeixo a La Vanguardia (9-4-12) un altre títol curiós “COACHING PER A MENJAR MILLOR”. (La parauleta ‘coaching’ em fa ràbia. Ara tothom s’ha tornat cotxer, et topes cotxers fins i tot a la sopa, com diré. Cotxers i amb totes les dones amb pantalons de muntar i botes, nedem en fems de cavall o de ruc qui s’ho creu). Tres dietistes fan “coaching” i negoci, segons declaren. Bé, res a dir. Fins que deixen anar que “ dissenyen menú personalitzat per a cada persona”. Coi. No solament dissenyen sinó que s’encarreguen de cuinar bé, sa, còmode, i d’acompanyar els ignorats a plaça. Recoi. Però la paradoxa amb l’article d’Integral arriba quan les cotxeres aconsellen “pares que no saben què és el més saludable per a la dieta dels seus fills”. Literal.
¡L’os pedrer! ¿No havíem quedat que ningú com la mare per cuinar? ¿I que si cuinava un altre, qui fos, la canalla emmalaltia? Doncs sembla que no, que hi ha gent que cuina molt millor que pares sense experiència que no saben ni anar al mercat. Jo ja m’ho crec, ja, i desitjo que les cotxeres facin el bon negoci que tenen previst. Però torno a preguntar, perquè amb l’article primer potser algú es pot carregat de remordiments inútils: ¿QUI TÉ INTERÈS QUE NOMÉS CUININ LES MARES?
*
Collage d’OX
9 comentaris:
El paper de mare és molt desagraït: es faci com es faci, sempre es fa malament. Així, doncs, fem que el poguem. Ara: a cuinar que n'aprengui tothom. Tothom un dia o altre ha de ser suficient, no? Doncs com tot, que l'aprenentatge comenci a casa!
Suposo que això de que les mares cuinen millor, és una cosa cultural , perquè fins fa poc, eren les encarregades d'aquests menester i aleshores també seria normal que en sabessin més...
Bona nit Olga.
Ningú m'ha fet el menjar bo com el que em feia la mare. Sabia que aquesta sensació la vivia més o menys tothom perque totes les mares són úniques. Ara bé, les mares són, en realitat, empreses de serveis i mai se'ls reconeix amb justícia l'enorme feina que fan moment a moment.
D'aquests estudis sempre en surten estranys resultats destinats a demostrar el que sigui i sembla que la feina de fer estudis i enquestes és quelcom que gaudeix de molt bona salut.
Sobre el coaching i la resta d'anglicismes per dir el que abans dèiem de forma casolana, poca cosa a comentar, una mostra més de la ximpleria que ens amara.
Dir les mateixes coses amb paraules raretes, si pot ser estrangeres, és una tendència en alça.
M'estranya que gent com Ferran Adrià i tants cuiners de prestigi no siguin mares...
L'alimentació, com tantes altres coses, és qüestió de bon criteri.
La meva mare és una delícia com cuina. Encara que faci un plat senzill de verdura li surt sempre molt bé. Jo m'assemblo una mica a ella cuinant, de la mateixa manera que m'assemblo al meu pare escrivint, però, és clar, no els puc igualar!
L'apunt que acabo de posar me l'has inspirat tu. De fet, tenia previst publicar una altra cosa. M'has fet canviar de parer.
Olga: si et va bé visita el meu bloc Una cosa molt gran...
Detesto aquesta paraula "coach", ara tan de moda. La primera vegada que la vaig sentir em recordava els autobusos britànics o les diligències de l'Oest! Ara tothom és "coach", abans erem tutors, entrenadors, terapeutes, llevadores...
Ah!... la cuina de la mare, del pare tan bon cuiner i de l'àvia. M'han "coachtat" completament!
Publica un comentari a l'entrada