*
NEOCONS
*
Salvo la distància entre els neocons nordamericans i els catòlics espanyols: hi ha un oceà pel mig, però una gran visceralitat en totes dues interpretacions de la paraula, allà i aquí. Ja sabem què se’n pot esperar dels fanàtics, siguin del signe que siguin.
Ara es parla entre nosaltres de la “nova evangelització”. Més que se’n parlarà, i tant que sí. Potser diria que Tarragona és i serà l’epicentre que marcarà el rumb de la nau insígnia eclesial que ha d’il·luminar occident, ja que en som la reserva espiritual. Qui pugui entendre, que entengui.
No serem, com volia el Virolai, l’estrella d’Orient que hauria significat Catalunya si la nau hagués pres el rumb que els catalans, pusil·lànimes i encongits de mena, hauríem d’haver menat i que mai ens hem atrevit a prendre.
Els neocons, aquí, ja han pres totes les posicions possibles, i més que en prendran. Sempre, això sí, la política aliada amb l’Església, d’altra manera no serien possibles la reconquesta, l’anihilació i l’intent reeixit de sotmetre aquells que un dia clamaven “llibertat” però que continuen sent esclaus, i que ara seran evangelitzats de nou. Però no amb l’evangeli de Jesús, entenguem-nos.
*
Collage d’OX
3 comentaris:
Lluís Llach en deia una altra paraula, neofatxes.
Ui, ui, pinten bastos, sí.
El problema és que d'aquestes espècies n'hi ha a dreta i esquerra. El camí del mig sempre ha rebut bastonades.
Per poc que ens descuidem, tornaran amb la Inquisició.
Publica un comentari a l'entrada