*
L'ÀNGEL DEL CARNAVAL
*
Una noia molt primeta
escombrava l’escaleta
del Parlament, i ben neta,
sense trobar un centimet
per comprar-se algun panet,
perquè ningú li pagava
des de feia mig anyet.
Com que es moria de gana
i era hivern, que fa molt fred,
s’arrecerà a la finestra
des d’on es veien llumetes
i un bar amb llet i pastetes,
i allà va morir glaçada.
Volia anar al Carnaval
disfressadeta de Crisi,
que era la moda imposada,
però el temps se li acabava.
En Tàpies, que s’ho mirava,
li va dir: només tinc creus
i un tros de mitjó pels peus.
I en Barceló: jo tinc negres
i punxes que fan molt mal,
gambes en té el Mariscal,
però menjades, fan mal.
¡Aparteu-vos!, diu Miró,
que aquí me l’emporto jo,
i li daré una gallina
que faci la sopa fina
i un bon sol per escalfar-se.
¡Àngels, porteu-me unes ales,
que aquí a baix hi ha un cos petit
que necesita enlairar-se!
Dit i fet, i com que alhora
passava el gros de la rua,
tota la gent feia cua
per veure aquell esquelet
que portava el nom de Crisi
i anava volant tot dret.
sense llacet a la cua,
ni escombra, ni dineret.
*
Lo Gayter del Balconet
cantant lo Carnavalet
amb permís de la Rateta
que escombrava l’escaleta.
3 comentaris:
Primer de tot dir: Bon dia i bon cap de setmana, de vegades passava de puntetes per aquí però encara no havia gosat deixar petjada en forma de comentari....m'ha encisat aquest àngel de carnaval...crítica, poètica, enginyosa i a la manera carnestoltesca de satiritzar... que bona falta ens fa l'humor per a seguir cap endavant...gràcies!
:) quina pena que no l'he pogut veure.
Segur que a la rateta que escombrava l'esqueleta, aquesta versió del seu conte li agradaria tant com a mi...
Petons Olga i em trec el barret!!!
Publica un comentari a l'entrada