25-2-12
*
COM PESA, LA LLEI, I COM FEREIX
*
Castelao (1886-1950) va ser polític, artista i ideòleg, de nom Alfonso Daniel Rodríguez Castelao. Elk gallec Castelao signava així els seus dibuixos de clara intenció política.
Aquests temps que ens toca viure el pes d’unes lleis que no sabem ben bé qui les dicta ni d’on provenen ni perquè castiguen el pobre i emparen el ric, són més vigents que mai les seves paraules i els seus dibuixos impactants. N’hi ha que el pateixen, i fort, aquest pes. I n’hi ha que l’imposen. Tots ho veiem cada dia i assistim impotents a la desigualtat i el sarcasme amb què els poderosos es mofen del poble. Castelao, sempre seràs viu entre nosaltres, i aquesta imatge, per desgràcia, la portarem com una ferida sagnant.
*
Castelao:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Aquest dibuix de Castelao, per desgràcia és encara molt vigent.
Com les lleis les fan els que manen...Jo crec que no veuen sortida a la crisi i les seves lleis intenten salvar els "seus" mobles. I desprès hi han altres que viuen al limb. Com aquell bisbe que ha publicat:"Els pobres poden menjar carn durant la quaresma." La resposta més suau que ha rebut és: "Ja ens agradaria, ja!"
Penso que hi hauria d'haver un canvi dràstic en les lleis d'aquest país,
d'altre manera, mai es podrà fer JUSTÍCIA...
Bon diumenge Olga.
Aquest matí acabo de veure les declaracions del gendre del Borbó abans d'entrar al jutjat. Em temo que en sortirà absolt i ja mai més ningú es podrà creure la justícia. Imagino que el món, ara, no és més podrit que abans, però ens havien fet creure que això podia canviar. I entretant, abans de morir, a cadascú de nosaltres potser ens tocarà arrossegar el taüt al forat.
I passen els anys i això no canvia. La meva confiança en l'ésser humà languideix a cada dia que passa....
Confiar en l'ésser humà en genèric es fa difícil, vist com van les coses. Però amigues, amics meus: confio en vosaltres!
Les lleis són dures per als pobres, però el personal que viu al voltant de la justícia resulta esfereïdor.
Com pesa la llei i quina pudor!
Publica un comentari a l'entrada