*
CARTES D’AMOR
*
Avui he encarregat paper de cartes amb capçalera perquè se m’havia acabat. La majoria, del correu diari, les escric per Internet enviant-les per e-mail. Altres les imprimeixo i les envio signades. Però en queden algunes que s’han d’escriure a mà, dedicades a qui aprecia encara aquest moviment dictat per l’ànima, en alguns matisos més marcat, feble en uns altres, com irregular és el vol blanc de les gavines a la tarda.
Les cartes íntimes, les d’amor, cal desar-les en una capsa si és possible de llauna –de galetes o de dolços- i ben decorada. El pas del temps ja la deslluirà una mica. Així desava la meva mare Covadonga les cartes del seu festejador Oscar, el meu pare. Les cartes i postals de festeig dels meus avis Gustau i Lola també eren en una capsa, però de fusta i en lligalls de cinta de seda, esfilagarsada pels extrems, d’haver-les repassat moltes vegades. El comentari d’aquestes cartes em va guanyar el premi Josep Pla, i un altre dia ja parlaré del que vol dir el títol, “Interior amb difunts”.
Però aquelles notes apassionades que cadascú se sap, furtives, en les que s’endevina una eternitat que no sabíem que era fictícia, i que fins i tot el traç del llapis ens conserva, per a aquelles no calen capses ni lligalls: les portem vives a la memòria i ens són l’abric, el refugi, la tendresa, la gosadia gloriosa, que retorna claríssima quan tanquem els ulls i l’evoquem amb llàgrimes també secretes.
*
Una de les capses de cartes dels meus pares.
8 comentaris:
Que boniques aquelles capses que guardaven plecs de cartes, lligades amb cintes de colors...I segurament entremig hi havia, mig amagats, pètals d'alguna flor seca, record d'algun moment dolç...
Jo no m'imagino cartes d'amor enviades per correu electrònic! Però els temps canvien...
Petons.
De cartes manuscrites, encara escric...No puc deixar de fer-ho. Algunes en conservo, altres les recordo i altres les enyoro...Espero que arribin algun dia.
He escrit cartes d'amor a mà i a màquina. I no puc saber on paren si és que encara romanen senceres.
Penso que el correu electrònic pot semblar fred d'entrada però és un llam i d'altra banda potser permet o permetrà, amb el temps, personalitzar l'espai destinat al text. S'hi poden afegir papallones, fer un fons acolorit i penjar cors que bateguin de debó.
Amb afecte, Olga.
el meu home les guarda totes en una carpeta d'acordeó, les meves i les de'll. eren les meves primeres proses poètiques.
Un detall que estic segura, olaga que el destinatari aprecia en aquests temps i molt.
una abraçada, rebut i contenta,
aviat et dic...
:) una abraçada.
Les cartes encabides en tan boniques capses per força han de ser dolces.
Quina sort! jo no vaig aconseguir salvar les quilòmetriques cartes que li enviava el pare a la mare (encara són vius), la mare va dir que eren cosa d'ells dos i les va cremar.
jo conservo dues carpetes (he de confessar que les carpetes no són ni de bon tros tan romàntiques com les capses) de cartes escrites quan el meu primer marit feia la mili a Ceuta. En una carpeta hi ha les meves, en l'altra, les seves. Tinc començat un escrit que no sé si mai serà res ni si veurà la llum, perquè són testimoni d'una època: la meva. Ja veurem...
M'ha agradat molt la capsa de les cartes d'amor dels teus pares, em fa pensar en buscar una capsa bonica per inquibir-hi les cartes de les carpetes!!!
El que mes feliç en faria, en el meu pas per aquesta vida.
Seria saber que el racó mes amagat, en una de aquestes capses de galetes, de sabates, de puros, estigues guardat els meus mes estimats poemes d'amor.
Un plaer passar-hi per el teu racó.
Publica un comentari a l'entrada