*
CANSAMENT
*
Que el treball és una venjança sobre la persona, és de tothom sabut des de temps immemorials. Ja vaig escriure que la vida és una venjança refinada amb resultat de mort.
Ho dic perquè aquesta certesa explicaria la meva reacció en un acte recent. La persona que prenia la paraula exposava el seu programa amb habilitat i convicció. Cap a la meitat dels punts que assenyalava, em vaig adonar que repetia sempre la paraula “treball”, “treballar”, “treballarem”, per exemple: això ho treballarem des d’aquest punt de vista...; s’ha treballat aquesta matèria; treballem conjuntament amb...; treballarem per aconseguir tal cosa; i així en tota la dissertació.
Llavors em va començar a agafar una fatiga creixent només de pensar en tant de treball, en el treball fet, en l’actual i en el previst, i així el càstig imposat des dels inicis del temps em carregava els ossos, m’oprimia el cor i em feia entrar en un temor com d’esclau negre en camp de cotó; com de forçat a les mines; com de condemnat a galeres. Ai, mare, que cansada que en vaig sortir... ¿que potser no hi havia sinònims?
*
Collage d’OX
13 comentaris:
Sí, Ja ho diu una organització multinacional de la fe: "guanyaràs el pa amb la suor del teu front"
De fet la societat es basa en el treball, abans de la terra "ora et labora" ara, "treballa si pots per comprar al Carrefour". Mentre, l'esclavitud encara no ha tornat a ser vigent. Així, l'alternativa és ser depredador en plan salvatge.
Molt bo. El comparteixo. M'ha fet recordar d'un film francès, "Temroc" es deia!
Ja tens raó Olga! I de sinònims n'hi ha! Un projecte presentat així pot fer que se't passin les ganes de participar-hi.
Però tot plegat m'ha fet pensar en una cosa que sempre diu la meva mare, "els cansats fan la feina!".
Com d'important n'és l'Oratòria.
Sembla mentida quina força pot tenir el llenguatge. Un acaba cansat de l'abús del substantiu "treball" i dels seus derivats. A mi em fatiga que, avui dia, quasi tothom faci coses puntuals: "Va ser un moment puntual" "És un llibre puntual" "Hi vaig per temes puntuals". S'ha eliminat la paraula "concret" que seria l'adient perquè, puntual, per mi és, per exemple, una persona o un mitjà de transport que van a la seva hora.
Per cert a "la gran novel·la" també es fa servir "puntual" d'aquesta manera nova que m'irrita.
Salutacions, Olga!
Olga, després de treballar tant , no és estrany que acabessis cansada...
Fins i tot els oradors més o menys reconeguts, tenen un llenguatge ben pobre...
Bona nit.
Ummm, retòrica, segurament, la del senyor que tant parlava de treball, i sense sinònims. Retòrica, doncs, però pobre d'expressió...
Feinejar, laborar, sirgar, trastejar, trescar...
Però, és clar, les fòrmules només es troben si es busquen.
Hi ha qui assegura que sempre s'està faltat d'allò que més es presumeix.
Si, "pencar",però encara em sembla mès aclaparador.
Vistes així les coses, m'estimo més anar a llaurar, que ja hi tinc una bona tirada i una mica d'amor, potser.
El TRIPALIUM ('instrument de tortura fet amb tres pals') s'hauria de bandejar absolutament. L'etimologia fa mal, molt mal. Al fons de l'ànima.
Quina pobresa de llenguatge. Tan divertit que és jugar amb les paraules.
Estimada Olga: Estava cansat de debò, després d'un cap de setmana a Capolat, on hi tenim una casa de pagès, a 1.200 m. i on calia posar una mica d'ordre i endreçar l'hort i el jardí i em sortiu tots plegats amb històries rebuscades i de lletraferits, sobre pencar, treballotejar o fer feina. Ja et dic jo! Per què no em veniu a ajudar amb una xapeta, un càvec, una fanga, un rascle o uns arpiots? Ho sabieu que la terra ensenya molt? Un vell amic teu. Una abraçada. Josep Vallhonrat.
sabíeu
Publica un comentari a l'entrada