*
ROSES PINTADES PER DINS
*
Damunt del piano sempre hem tingut un gerro de vidre que és pintat per dins. Quan s’encén la bombeta interior es veuen bé les pinzellades i fa un color d’ambre, íntim, càlid. La casa era de la meva àvia Lola i com que des de molt petita vaig viure amb ella, el piano i tots els records que hi ha a sobre, més els mobles de la sala de música guarden també viva la seva memòria estimada. Aquestes roses no es pansiran, però el pas del temps fa que la pintura s’escrostoni una mica. Segurament es podria restaurar.
La que no em restauraré seré jo, com no es va restaurar la iaia Lola ni ningú dels vivents, tret dels ressuscitats i dels que no han mort mai.
El que vull dir és que les roses, dins i fora del gerro de vidre, han subsistit generacions que les han mirat amb tendresa. Comparo el gerro amb el meu cor. El meu cor no és de vidre, però si vull hi puc mantenir roses: les de la memòria, les de l’afecte, les dels bons projectes, les dels somriures quan tindria ganes de plorar, les de la bellesa en la vellesa. Elles subsistiran per dir a qui les miri que han estat molt estimades, perquè van més enllà i més endins de la pintura i del vidre.
*
El gerro de sobre el piano.
7 comentaris:
Prosa poètica d'alt nivell per explicar els sentiments més íntims.
Un relat molt íntim, sempre hi ha objectes que ens uneixen amb el nostre passat i que volem llegar al nostre futur.
Olga,
Avui has fet una composició bellíssima que passarà a formar part dels molts referents que em convé tenir perquè el que ens dius també voldria pensar-ho jo. No tinc un jerro amb roses per dins però ara mateix me'l imaginaré sobre el meu escriptori.
Salutacions!
Eixes roses de què parles al final són les que podem intuir en les paraules que ens regales en el teu blog.
Salut.
Olga, la bellesa en la vellesa la gaudeix només qui arriba a la vellesa... coneixent-te (si,si, de vista i prou, "vale"), t'auguro una vellesa plena de bellesa, perquè és el que desprens. Que ho tinguis en compte!
Què bonic Olga. La teva àvia Lola, d'alguna manera, viu i reviu en aquestes roses. Roses que segur que serves i cuides d'una forma ben especial dins el teu cor.
Preciós.
Ai Olga i les roses de teu cor són molt més autèntiques que les del gerro, perquè dins del seu record i bateguen moltes vides de les persones
que t'han estat properes...
Diuen que amb l'edat, la bellesa, passa de la cara al cor...
M'agrada aquesta prosa poètica que ens has regalat avui.
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada