*
MÉS DEPREDADORS
*
Hi ha diaris nostres que la passen ben magra. Són molts periodistes que veuen perillar el seu lloc de treball. D’empreses, en general, n’han plegat moltes, i lamento des del fons del cor la situació insostenible del país. Del nostre. No havíem treballat tant per veure aquesta agonia. I ara parlo de premsa.
Com a escriptora i col·laboradora de diaris en alguna ocasió –escassa -, entenc molt bé que els nostres periodistes treballen per portar-nos a casa la notícia fresca, ben escrita, resumida o comentada; les opinions; els estudis; la divulgació científica; el clima nefast dels països en guerra; i també el que pot passar a la cantonada més propera de casa. Un diari és l’univers. No vull que mori un diari.
Quan des de fora del país es mentia sobre el bilingüisme proposant-lo per bandera, hauríem potser volgut que fos així: mig quiosc de publicacions en català, per exemple; la meitat dels cinemes en català. No teníem més recursos ni voluntats. Però ara la mentida s’ho ha emportat tot i amenaça prendre encara els ossos. Aus depredadores i carronyaires i els seus aliats. La caverna de taverna ho celebra. La nostra ciutat va pel camí, beneït municipalment, de convertir-se en ciutat de vins i tapes. Així ho manen els prohoms. ¿Cultura? L’any 2012 la nostra ciutat és Capital de la Cultura Catalana. ¿N’heu sentit a dir res? El silenci dels morts.
*
Collage d’OX
5 comentaris:
Si està treballant Olga, i molt, es farà el que es pugui, i nomès portem 12 dies del any...
Els vins i tapes és el que dóna calerons... Cultura? Un temps es va considerar necessària, ara no.
Venim del pa i circ, i ja hi tornem a ser.
Amb vi i el cap ben tèrbol la situació no es veu tan clara.
Potser cal donar un vot de confiança als organitzadors, que no sigui dit que som derrotistes, però si ens deceben, hauran de saber entomar les crítiques que farem, aleshores, amb coneixement de causa...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada