POEMA DEL BON MATÍ

31-1-12



*

Poso aquest post l’últim dia de gener i celebro el pas del temps oferint-vos un poema meu que el blog “Pell a pell” ha volgut reproduir per a la seva col·lecció de bons dies o salutacions matinals. A vegades els poetes ens sorprenem de trobar un poema propi amagat a la memòria dels altres. Gràcies, salut i bon primer matí de febrer.

*

POEMA DEL BON MATÍ



Poema del bon matí,

el de les coses petites,

la paraula que comença

i també el primer somriure,

i l’olor del pa calent

i l’aigua que raja fresca

que va desvetllant els somnis

i els pensaments que floreixen.



Poema del bon matí

que busca l’amor i el troba,

que no s’espanta del dia

perquè l’hora encara és jove.

Avui neix una claror

que ahir encara no sabia:

té necessitat de tot

i ho demana sense mida.



És un començar en no res

i estrenar les mans tan vives

i uns llavis que mai no es cansen

de besar la pell tan fina.

Amor, si el carrer és glaçat

i cap ocell no et desperta,

no deixis entrar la por,

no l’escoltis! Que no és certa.



Cal desvetllar tots els somnis

i renovar l’esperança,

deixar el malson i l’angoixa:

no oblidem que la nit passa.

Poema del bon matí,

el de les coses petites,

que s’acabarà i que torna,

que ens porta el goig i ens fa lliures.

*

Olga Xirinacs
*
Il·lustració d'OX.