*
PARADA ELECTORAL
*
Dissabte al matí a la Plaça del Fòrum Romà. És hora d’eleccions. Trio les pomes que més m’agraden. Les mandarines amb fulles fresques. Xampinyons i tomàquets. Tots els marroquins de la llarga parada parlen català, diuen “xiquet” i et desitgen un bon dia. L’amo es diu Abraham.
La parada de fruita i verdura ens omplirà el carretó a bon preu. Si veus fruita macada o en estat dubtós, ja no la tries. Perquè es tracta de poder triar d’una en una. No com els candidats electorals, que n’has de triar un paquet sencer i potser n’hi ha algun de podrit dins que et farà malbé la resta o que et farà pujar el preu del conjunt si l’has de llençar i no fa el pes.
Si els marroquins parlen català és que l’han après del poble que compra cada dia i té voluntat o costum de parlar l’idioma. Al meu costat hi ha un jaiet que disposa de poquets cèntims, els dóna al noi perquè els compti, i diria que no sap ni parlar castellà, cosa ja poc vista. En canvi, alguns dels candidats del paquet electoral no parlen el català perquè l’hagin après comprant en una humil parada. El parlen per enganyar; avui dia la gent té prou mitjans per saber que bona part dels que es presenten han ferit de mort la llengua catalana amb intenció d’eliminar-la políticament. Perquè els candidats no es barregen amb el poble ni mai s’embrutaran les mans triant patates, carxofes del Delta o cebes de Figueres. Ells sols remenen paquets econòmics a benefici propi, i per això intenten esclafar el contrari, per damunt d’una població de qui es foten.
*
4 comentaris:
Bon dia Olga. M'ha encantat la comparació entre les eleccions que fem al mercat i les eleccions polítiques...
Que d'aquestes últimes ja va bé que ni hagi, però això d'haver-nos d'endur sempre els paquets sencers...
A mi també m'agrada anar plaça i triar i remenar, sobretot, quan pots parlar en català amb els venedors forans...
Que aquesta setmana no et sigui massa feixuga.
M. Roser
Una vegada hi havia un paquet de 25 invisibles que han fet una feina d'enderrocament de ben visible. Catastròfic. Però el pitjor és que hi poden tornar...
A hores d'ara, ja sabem qui ens vol prendre el pèl, i ben ruc és qui es deixi.
Tens raó, hauria de ser com triar pomes a la parada i no pas com ara, que has d'agafar el paquet plastificat del supermercat.
Publica un comentari a l'entrada