16-6-11
*
Amb una fulla al davant i les mans buides implorant caritat. Aquests som els de Tarragona ciutat i província. Això és el que ha sabut muntar la província més industrial i contaminada de Catalunya. Dimarts dia 14, sant Eliseu, profeta, apareixien aquests titulars al Diari. El 20 de novembre del 2010 ja sortia un titular semblant i no recordo quin sant era. Ara anem a pitjor. I quina peneta que fem, Marededéusenyor, que deia en Higgins. Feu-nos caritat, per l'amor de Déu.
Ah, també sembla que som la població on el jovent beu més cervesa (sic), es lamenta algú. Dic jo: si en uns tallers Minipop muntats fa dues setmanes per mares dites Tecletes i família, només s'hi veien taulells de cervesa (ometo la marca), ¿què es pot esperar d'aquests educadors? Merda de gos, d'aquesta sí que n'hi ha i en sobra, perquè en aquest punt estem saturats de mala llet fins els dallonses. Pobrets i cagadets, com els pantalons horribles que tenen aquest nom i que encara es porten. També ometo l'origen i significat d'aquests pantalons.
Sort que tenim platja i sol, i sort que les autoritats fan la vista grossíssima quan es tracta de fer complir les Ordenances per a la Convivència Ciutadana (que n'hi ha, paraula). ¿Què té a veure això amb la pobresa? Doncs que de tan pobres que som i intoxicats de fums, radiacions i allò que acaba en ons, ja ningú té esma de tirar res endavant. Res de res, paraula.
*
Collage d'OX
5 comentaris:
La notícia no és per a tirar coets, és clar. Però el pitjor no és ser pobre sinó miserable. I d'aquests t'asseguro que n'hi ha a tot arreu...
Contundent i rabiós. Em sap greu que el Triumphalis no s'ensumi enlloc.
Les lamentacions del tipus, "el que passa en el meu poble no passa enlloc" són tan necessàries com habituals, Olga, ajuden a no perdre la tensió. Però si et serveix de consol, et puc assegurar que qui no té faves té cigrons. O com deia aquell, està tot molt malament. Per a què vaig a contar-te coses de València...
És clar que vivim als darreres de la Catalunya central i barcelonina, i que ho fem amb plena decrepitut que esperem que no vagi a més.
Se m'acut allò que deien abans: no som res, pols i merda i la canalla afegíem, jo la pols i tu la merda...perdoneu, el refranyer és una mica escatològic.
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada