14-6-11
*
De nou a Mont-ral per passar els dies de la Saviesa, una de les festes que més m'agraden de l'any després de Nadal. Tal dia com avui, més o menys, no cal ser primmirats, uns elegits van ser investits savis per mitjà de llengües de foc. Més tard es va crear una Seqüència relativament curta corresponent a la festivitat del dia i que dóna uns quants consells també savis. És evident que no els segueix ningú, sinó, d'altra manera aniria el món.
Aquí també, com en tants altres llocs, l'aspirant a alcalde més votat ha estat desbancat per gent que no viu al poble i ha quedat el que ja hi havia. A casa del més votat fan aquelles coques i magdalenes que tothom coneix. Ve gent de fora a buscar-ne i ells en reparteixen per moltes localitats. Un forn de pa sempre és atractiu, aromàtic, dolç, lloc de reunió i d'informació de veïns.
A la casa que surt retratada ja fa anys que no hi són. No obstant, hi passem amb enyorança. La família de pagesos que hi habitava era amable, acollidora i sàvia en les coses de la terra i de la vida en general. N'havia après força, jo, d'ells i del seu tracte i diplomàcia. Ara ja han mort, però el seu esperit sí que continua en les roses que esperen unes mans sàvies i aquell somriure que no s'apagava.
*
Fotos d'OX
5 comentaris:
No hi són però l'esperit de la saviesa hi continua rondant... rebenvinguda al món blogaire!
Uy l'Esperit! Em semble que fà anys que a l'Esglèsia no se l'ecolta ningú. I així ens van les coses.
Ja m'agradaria poder anar-me'n uns dies a la montanya...Una abraçada: Joan Josep
Venir Creator Spiritus...
Encomanem-nos a l'Esperit. Dir que és mort, com sentim, és com dir que la vida és morta...
Bonica i nostàlgica evocació.
Salutacions, Olga.
Unes finestres amb molts anys a les pedres i als porticons i tan florides, tenen molt d'encant i si a més, hi havien viscut uns pagesos és com la casa dels meus somnis. Dels pagesos se'n pot aprendre molt, tenen una saviesa natural, no pas de llibre
però la natura n'és el millor, dels llibres.
Espero que t'ho hagis passat bé al poble,
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada