*
Mont-ral, 9-9-10
*
Que el món és convuls i adolorit com una dona parint ja s’ha dit des de molt antic, no ens ha d’estranyar. La comparació és bona perquè no hi ha res més dolorós que parir.
Guerres entre països, fam, inundacions, pestes, incendis, gent atrafegada que descobreix vacunes, que inventa armes noves, que socorre els altres en caravana, que convoca eleccions, que sofreix terratrèmols, que cau en crisi... Els quatre genets de l’Apocalipsi fan competicions sobre la Terra i ens aixafen. Malgrat tot, la gent es continua casant i aparellant, i les dones a parir amb aquella alegria, ¡visca la núvia!
*
Collage d'OX
6 comentaris:
Quina núvia més bonica!
Tal com està tot i continuem parint amb aquella alegria, eh?
Veig que continues a Mont-ral, fas bé, ja hi haurà temps de tornar a la ciutat.
Una abraçada.
Com hem comentat algunes vegades, estimada Olga, el món no està ben fet, ni és apte per a nosaltres, però hi hem de viure i ens hi hem d'adaptar. Viure d'acord amb les emocions i la tendresa, procurant voltar-se de bellesa el màxim possible. I estimar, i compadir els altres, com postulava Schopenhauer, acompanyant-los en el dolor d'existir...
El teu post m'ha recordat un còmic de F. Bourgeon; on un dels protagonistes clama contra la mort que mentre quedi un bri de vida al món o una dona parint ell lluitarà contra els seus seguidors.
Tenim algun casament en portes?
parir és dolorós i alegre, ves quina cosa! això només ho entén la meitat de la població, perquè ni es poden afigurar el mal que fa i la rapidesa amb que som capaces d'oblidar-ho :)
L'última cosa que caurà del món és una dona parint (si ho haguessin de fer els homes -tal com són ara, s'entén- potser no hauríem anat gaire lluny, en la història).
Una dona parint és la imatge más gràfica de la vida que empeny.
Publica un comentari a l'entrada